Més inundacións

Arrejuntant un poc les dades històriques que he anat trobant...

  • Segle XVI:1580 i 1581, Segons Beltran Manrique ("El Mijares, narración histórica", 1944, ed. Almazora)
  • Segle XVIII: Ja havia posat la referència a Cavanilles
  • Segle XIX: Pasqual Madoz, fa referència, al 1829 a un altra inundació.
  • Segle XX: 1922, (Heraldo de Castellón, del 18 de Setembre); De la de 1956, ja havia posat alguna coseta, a més, el periòdic "Mediterráneo" el 12 d'Octubre de 1956, parla de 14 cases enfonsades i 70 evacuades, calats d'aigua de fins a 2m

Pel que sembla, falta una al segle XVII.... de moment el periode de retorn, és de menys de 100 anys... a seguir cercant!!!

Cavanilles

Al 1795...


Cavanilles fa referència a una elevació artificial del llit del riu a La Bota com la causant de freqüents inundacions i fa especial menció al raval de València...

Pendent

A més de la secció transversal del llit del riu hi ha un altra variable de la que depèn el cabal d'aigua que aquest pot transportar, la velocitat linial de l'aigua. I de què depèn aquesta velocitat? Doncs bàsicament de l pendent del llit i del material del que està fet.

El Perfil teòric i ideal del llit d'un riu és el que matemàticament es coneix com una hipèrbola, de forma que el seu pendent és molt elevat al curs alt del riu i es va fent cada vegada més pla, fins arribar a la desembocadura. En el cas del riu Anna, trobem que el pendent per baixar els seus darrers 10 metres, (des de la via del tren fins al Clot) és d'un 0.28% (és a dir, per cada 100 metres de recorregut el riu baixa només 28 centímetres) el pendent mitjà del tram immediatament superior (dels 20 als 10 metres) és del 0.50% (gairebé el doble).

Podria aquesta diferència de pendent ser la causant de les inundacions patides per Borriana i no les estructures humanes? Per fer-nos a una idea del que representa aquesta reducció de pendent cal dir que per a un canal amb la mateixa secció, la capacitat es voria reduïda al 75% del original.

Vista del pont de RENFE sobre el riu Anna


En aquest punt el riu fa una cosa rara... una doble curva i es fa molt estret. Diuen que aquest va ser el lloc per on va començar a desbordar-se el riu allà pel 1956 (també es va canviar el pont per a que no tornara a passar). Cavanilles al 1795 fa referència a l'elevació que hi havia a la Bota (prop del pont de la RENFE) com a la causa d'un altra nundació.

Però si fem una ullada al mapa geològic, al full 641 (el de Borriana) podem observar com el ventall al·luvial del riu Anna (amb ratllat roig, ve a representar els materials aportats pel riu a la seva desembocadura)comença mes o menys en aquesta zona... podria ser que le estructures humanes no hagen estat la causa de les inundacions que ha viscut Borriana... caldrà investigar-ho...



L'amplada del riu Anna

Si peguem una volteta pel nostre riu, podem observar com varien la seva amplada i la seva profunditat. Al voltant de l'Autopista AP-7, podem observar com el llit del riu es fa ample, arribant a més de 170m en algun punt, amb una profunditat d'uns 2 metres (a ull, no he mesurat aquesta) resulta que la secció transversal del riu és d'uns 300 metres quadrats com a mínim.

Baixant un poc cap a Borriana de seguida trobem un punt on el riu es fa més estret (fins arribar a uns 35 metres) i mes profund, (arribant a uns 4 o 5 metres, aquesta dada és de la cartografia del ICV a escala 1:10000). La secció transversal es d'almenys 150 metres quadrats.

Si seguim baixant trobem alguns punts on el riu es fa més estret, especialment als voltants del pont de la via del tren i a la Bota. Quan el riu ja arriba a Borriana es troba amb els dics que tots coneixem, amb una amplada de 34 metres i una alçada de 4, resulta una secció de 136 metres quadrats. Poc a poc el llit (canalitzat) es va fent més ample fins arribar al pont de la Mota, on fa 42 metres d'amplada. Cadascun dels ulls del pont de la Mota fa 5 per 3 metres, és a dir 15 metres quadrats, com que n'hi han 7 ulls tenim que la secció total és de 105 metres quadrats!!! (be, si tenim en comte una canalització que passa pel pont, la secció es redueix a 88 metres quadrats). En arribar al pont del carrer major l'amplada del llit sobrepassa els 50 metres.
I què podem concloure, sense saber res d'hidràulica de canals oberts? Doncs que hi ha alguns punts crítics del llit del riu, on la capacitat de desguàs es redueix entre un 30 i un 50% (Pel que diu el text legislatiu del PATRICOVA, caldria considerar com inundable, un ventall d'uns 7000 metres de radi a partir d'aquestos punts. (Aigües avall, of course!)

Quan el riu es desborde, ho farà abans d'arribar a Borriana.

El Clot, el final d'una història


M'agrada comprovar que hi ha certa estima ciutadana cap al nostre paratge natural mes representatiu: el Clot o l'Estany de la vila... El que em sembla una llàstima es que el gran públic no se n'adona de que El Clot, no és mes que la desembocadura del riu Anna, i si be, a tots ens semblaria una barbaritat abocar les nostres runes i fems al Clot, si que trobem, massa sovint abocaments de tots tipus al llit del riu Anna... Es que no se n'adonen de que tot el que tiren al riu, aquest ho transportarà, tart o d'hora, fins al Clot.

fent un passejet pel riu Sec, al seu pas pel nostre terme, podem trobar tot tipus d'abocaments, que van des de les runes de construcció (inerts) fins a residus molt mes contaminats, com són llaunes d'oli, pintures, envasos d'herbicides.. fins i tot una motxila de pulveritzar!!!

Per un Clot viu, un riu net.

Jardines seran.

Després de pegar-li una ullada a l'estudi d'inundabilitat del "Jardines de la Malvarrosa", fet per IDOM al gener del 2006, me n'adone de que aquesta zona acabarà sent el que el seu nom diu: JARDINES.

Aquestos de IDOM, (emprant uns calculs molt senzills que fins i tot jo puc fer) calculen un cabal d'inundació per al riu Anna de 1284 metres cúbics per segon (jo havia estat més optimista i n'havia calculat uns 1000).... això vol dir (bé, ho diu l'acord 28/2003 pel que s'aprova el PATRICOVA) que per a poder urbanitzar aquesta zona cal fer un dic (mur) de protecció a la banda dreta del riu Anna... però com el propi estudi reconeix, fer un dic de protecció a aquesta banda augmentaria el risc d'inundacions a la banda esquerra (actualment hi han les terrasses, i està programat San Gregori, del que ja parlaré algun dia). Si fem un dic a la banda esquerra, tindrem que pot augmentar massa el nivell d'aigua entre aquestos murs, afectant al clot, posant en perill les edificacions que es trobaren entre els dos murs, i possiblement augmentant els riscos d'inundació aigües amunt.

ho sento molt pels que han invertit pasta en eixos terrenys, però em sembla que algun empresari i/o polític vos a pres el pel!!!

Congrés de Geologia i ordenació territorial...

Ahir vaig tornar del "congres internacional de geologia, patrimoni i ordenació territorial" on vaig poder conversar amb alguns experts de diferents païssos. al exposar-los quin era el desenvolupament urbanístic planejat a Borriana: a zones considerades inundables, i tan a vora mar, a llocs on l'aigua subterrània es troba a dos pams de terra... Es permeten fins i tot fer subterranis. Les variacions al nivell freàtic (nivell de l'aigua subterrània) poden provocar inestabilitat, esquerdes, subsidència (enfonsament del terreny) degut a la diferent espenta que pot exercir l'aigua sobre un subterrani estanc o impèrmeabilitzat.
Ahir, 2/5/2007, vaig anar a l'ajuntament, havia quedat amb el regidor d'urbanisme, per tal de vore el "Pla d'Acció Municipal davant el risc d'inundacions". Així vaig poder comprovar que l'anomenat pla, no existeix, i que el propi regidor desconeix l'obligatorietat de tindre aquest Pla redactat i actualitzat.
Així que, amb la idea de completar jo mateix un estudi de riscos d'inundació a Borriana, he decidit crear aquest blog, per tal de difondre al màxim tota la informació de la que dispose i aconseguir més fonts d'informació.



Borriana, les quatre del matí, un dia qualsevol d'octubre, fa entre 5 i 10 hores que ha parat de ploure, el centre de coordinació d'emergèncie va declarar fa 24 hores la preemergència per pluges intenses, a Betxí s'han recollit 360 mm en 24 hores. un cabal d'un milió de litres per segon avança pel riu Anna, el qual no pot transportar tanta aigua.


Un veí que viu a vora riu ha telefonat a l'ajuntament dient que l'aigua està passant per damunt del pont de la Mota. en apenes 10 segons l'aigua està entrant en gran quantitat als baixos de la ronda Poeta Calzada, als voltants del pont de la Mota. Mentre llegieu aquestes línies ja hi han inundacions de baixos als voltants del pont del carrer major. entre un i dos minuts mes tart, l'aigua està inundan el soterrani de l'ajuntament, l'aigua arriba a llocs com el camí d'Onda, i el pla. En menys de 10 minuts la zona mes baixa situada entre el riu i el carrer de sant Blai es troben totalment inundades, amb una alçada d'aigua que pot posar en perill la vida de les persones. En 30 minuts, més de la meitat de Borriana està inundada amb dos pams d'aigua, gran part de la població no té llum ni telèfon. Molts cotxes no podran arrancar, i al dia següent no funcionaran la majoria de comerços.. per sort per a tots el pont de la mota va cedir, lliurant-nos d'una inundació més greu.

és només una ficció, basada en fets reals que s'han repetit una volta cada segle durant els ultims 300 anys... Pesimista? Alarmista? pel que he anat llegint, calculant i investigant durant els últims anys, la hipòtesi és mes be OPTIMISTA.
Powered By Blogger