Eriborri 3.X - Caesar

Amb noves dades i nous programes, a partir del model raster del terreny amb una precisió d'un metre i fent servir Caesar-Lisflood Estic jugant amb models un poc més detallats.

Del anterior model amb quadradets de 10x10m estic fent simulacions amb un model de 6.5x6.5m (2.2 milions de pixels). En teoria podria fer-lo anar amb un model de 1x1m però això serien 80 milions de pixels (i per tant 80 milions d'operacions per cada pas de càlcul) i el meu ordinador no te memòria infinita.

El model Caesar-Lisflood és de codi obert i es pot descarregar a la pàgina de Tom Coulthard Professor de geografia física, University of Hull, UK A més de per a simulacions hidràuliques per a preveure com s'escamparia l'aigua pel nostre poble també es pot fer servir per a simular la transformació pluja-escorrentiu per calcular la quantitat d'aigua que arribaria a Borriana. Aquest programa permet fer servir un model "continu" de la conca del riu Anna, això vol dir que en lloc de dividir la conca en una vintena de subconques es podria dividir en uns quants milions de "quadradets" permetent càlculs més precisos.

Els models del terreny es poden descàrregar a la pàgina del Institut Cartogràfic Valencià

Perqué NO "netejar" els rius

Perqué

Ací no ha passat res.

Al pegar una ullada al Estudi d'inundabilitat contingut a l'Avaluació ambiental estratègica prèvia al PGOU ens trobem que a la pàgina 21 de la memòria fa referència a les inundacions que va haver a tot el litoral el dia 29 de setembre del 2009, atribuint-hi un periode de retorn de menys de 100 anys. Tanmateix resulta curiós quan mirem el mapa que representa el risc actual (pàgina 195) que a excepció de la zona més meridional (Marjal de Nules-Borriana i voltants) No apareix aquest risc... contradicció? oblit? negació? fe cega en el "peine" del que hem parlat amb anterioritat?

Open publication - Free publishing - More pgou

Una presentació informal

InunBorri 3.0 on Prezi

Tronada tràgica

Durant la tronada dels dies 20 i 21 de Novembre, s'han recollit vora 150mm  a l'estació de la CHJ a l'embassament de Benitandús.

Ací es veu un poc millor, superposat amb Google Earth es pot observar com a gran part de la conca del riu Anna (delimitada amb linia continua de color blau fosc) han caigut més de 100mm... raó més que suficient per a que el riu baixara plenet.

La CHJ dona també hietogrames prou precissos: Com es pot observar la pluja s'ha concentrat en unes poques hores:

L'estació de Tales de Meteoclimàtic   Ha recollit 160 mm durant tot l'episodi i també es pot observar que la pluja s'ha concentrat en unes poques hores.

A més dels típics danys materials, sembla que aquesta vegada el riu Anna s'ha endut per davant unes quantes vides:

Cuatro miembros de una familia mueren en Onda al arrastrar su coche una riada

Desaparece en Onda un hombre y hallan su coche en la riada

Borriana entre les primeres...

... de la llista  de llocs més vulnerables front a inundacions, segons la  Evaluación preliminar de riesgo de inundación de la Demarcación Hidrográfica del Júcar

El tram de riu Anna entre la AP7 i la mar obté un 8.07 al "ANEJO 3. RESULTADOS DE LA VALORACIÓN EN FUNCIÓN DE LA PELIGROSIDAD Y LA EXPOSICIÓN EN LAS INUNDACIONES DE ORIGEN FLUVIAL (PDF)"

La valoració dels danys es fa emprant una metodologia semblant a la del  PATRICOVA i podrien ascendir a 118 Milions d'Euros

Cost i benefici dels sistemes d'alerta.

Global assessment report on disaster risk reduction: Cost and benefits of early warning systems.

Un sistema d'alerta temprana podria representar una reducció dels danys per inundació en un 20%

A borriana això podria representar 20 milions d'Euros, o 200.000 €/any.

Al riu Elbe,  la construcció de dics suposa un estalvi d'entre 2 i 6 Euros per cada Euro invertit.

En canvi al Óder l'estalvi només suposa 10 centims per cada Euro.

Deixar zones "de sacrifici" representa un estalvi de 50 cèntims per Euro.

Un sistema d'alerta temprana pot suposar entre 2.6 i 9 Euros de benefici per Euro invertit.

Plovent a bots i barrals...

El dilluns (4 de Juliol) van caure quatre gotes, uns 11 litres a l'estació del CEAM, 27 a l'estació del IVIA... això si.. les quatre gotes van caure juntes i en 10 minuts... el radar del AEMET va treure algun pixel de color taronja, cosa que indica intensitats superiors a 120 litres/hora i potser a 200 litres/hora

A més es pot vore com mentre en un lloc estava caient aigua a poalades, a poca menys de 1km no plovia gens.

Pujant el nivell de la mar

Potser és un poc "off-topic" però només un poc.

Amb aquest mapa interactiu es pot veure com influiria la pujada del nivell de la mar al litoral d'arreu del món:



>

Exageració vertical

La plana sembla molt plana... però no ho és tant.

Per a nosaltres és difícil distingir els petits barrancs que recullen l'aigua de pluja (i la que excediria la capacitat del riu Anna), però l'aigua sap més que nosaltres de geomorfologia i sempre troba el seu camí.

A altres llocs amb més pendent, els barrancs resulten molt més evidents i a ningú li dona per construir enmig d'un. el problema ve quan aquests no es veuen a simple vista i la gent se n'oblida de que per aquests llocs hi passa aigua de tant en tant.

Aquesta és una simulació dels voltants de Borriana, augmentant 25 vegades l'alçada original del model digital del terreny del IGN. li he afegit el casc urbà de Borriana (mes o menys), les principals carreteres i les línies de l'escorrentiu superficial

200 Milions d'Euros?

Borriana, any 2038, el concert previ rebutjat per la conselleria de medi ambient a principis de segle ha estat finalment materialitzat, gràcies a l'afluència de milers de guiris que de sobte volen un xaletet a Borriana i per una nova bombolla immobiliaria.

Una altra rara conjunció (més realista que l'anterior), aquesta vegada de factors meteorològics provoca plujes de fins a 300mm en 24 hores sobre la conca del riu Anna.

La inevitable inundació de Borriana en menys de 6 hores, provoca danys de més de 200 Milions d'Euros (dels de principi de segle)

Open publication - Free publishing - More pgou

Fent servir la mateixa metodologia que el PATRICOVA amb els meus models per al terreny modificat segons el concert previ (2006) i superposant els nous terrenys urbanitzables.

Els valors econòmics només son una referència i no es considera la inflació. Només es considera l'area inundada pel desbordament del riu Anna i al cost anual d'algunes zones caldria sumar el d'inundacions menors.

A 120 mm/h

L'estació del CEAMET ha registrat una pluja de 20mm en 10' (120 litres/hora) com a comparació el dia de les inundacions del 2009 es van enregistrar un màxim de 12mm en 10' 


Segons els criteris de disseny de xarxes de pluvials que es fan servir per ací, equival a un disseny per a 30 anys.

Imatges del radar de precipitació. 9-10-2010 a les 21:20 (HO)

El color groc indica intensitats de pluja que poden oscil·lar entre 40 i 100 mm/h. No he vist cap pixel taronja, que correspondria a intensitats de 100 a 250 mm/h.

90 milions d'Euros?

Amb un senzill càlcul podem estimar d'una forma molt basta el cost que tindria una inundació a Borriana, podem  multiplicar els 10000€ de mitjana d'un expedient per inundació per les aproximadament 7000 parcel·les (estimat a ull sobre el parcel·lari de Borriana) que podríen quedar afectades a tot el casc urbà... això fa uns 70M€ (milions d'euros), a això caldria afegir els vehicles afectats, infraestructures equipaments, costos indirectes, etc...

Intentant filar més prim i sempre fent servir les dades de cost mitjà dels expedients tramitats pel consorci d'assegurances desglossat per tipus de be afectat (habitatges, comerços, oficines, vehicles...)i fent algunes suposicions sobre el nombre de bens afectats he calculat uns costos d'entre 20M€ i 90M€.

Buscant mètodes menys subjectius he provat amb els criteris de vulnerabilitat que fa servir el PATRICOVA, que consisteix en atribuir uns valors d'impacte en funció de la magnitud de l'inundació (segons siga la profunditat de l'aigua major o menor de 80cm) i deque el sòl afectat siga residencial, industrial, tarongers, etc.. (per a això es fa servir el mapa elaborat per la COPUT al 1998)

Fent servir aquest mètode es pot estimar un impacte total de uns 90M€, això inclouria danys a zones residencials, comercials, industrials, d'equipaments i agrícoles. A més caldria afegir els costos indirectes que poden arribar al 55% dels anteriors i els danys a infraestructures. D'altra banda caldria restar tots els camps de tarongers abandonats.


També es poden traçar mapes que indiquen la vulnerabilitat en termes econòmics, així que he fet un parell de plànols que indiquen per a diferents zones un valor (orientatiu i no actualitzat, clar) que representa el cost d'una hipotètica inundació en Euros per metre quadrat. A més incorporant també la freqüència de les inundacions també es pot calcular un valor que vindria a indicar el cost anual per metre quadrat de la inundació a Borriana (provocada pel riu Anna, clar).



Val... encara cal corregir alguns errors per la superposició incorrecta d'alguns polígons i actualitzar els usos del sòl però de moment  serveix per a fer-se una idea.

Els danys a les àrees urbanes suposarien un cost anual de més d'un milió d'Euros i un impacte mitjà de 0.35€ per metre quadrat.

Quant costarà la propera?

Quan ens costaria una inundació a Borriana? cal fer-se aquesta pregunta abans de proposar mesures preventives per poder comparar el cost d'aquestes mesures amb els danys que ens estalviariem.

Segons l'estadística de riscos extraordinaris, del consorci de compensació d'assegurances, que es pot descarregar ací, El cost mitjà d'un expedient per inundació és d'uns 10000€ i com es pot vore a la taula (resum de totes les cause), varia molt segons es tracte d'un vehicle, una llar, un comerç o una industria...

Als danys causats a establiments industrials i comercials caldrà afegir les pérdues de beneficis, amb una mitjana per expedient de 29494€.

Ara la pregunta és.. quants habitatges, comerços, industries, vehicles... podrien quedar afectats?

La factura del 56: Liquidació d'ajudes

Al Juliol de 1957, menys d'un any després de la riuada d'Octubre de 1956 l'Agrupació Borrianenca de Cultura al nº 13 del seu butlletí Buris-Anapublica una liquidació de les ajudes concedides pels danys indicats a La factura del 56

Open publication - Free publishing - More inundacio

El camí natural de l'aigua Vs El muret del riu.

Tant per la bibliografia consultada com per les meves simulacions hidràuliques, es pot observar que originalment una part de l'aigua que a l'altura del pont del ferrocarril es desborda, entra a la ciutat pel camí d'Onda. Part d'aquesta aigua retornava al riu entre els carrers Sant Joan Bosco i Bon succés. Actualment aquesta aigua es trobaria amb una barrera: l'actual dic del riu. El nivell de l'aigua pujaria fins a sobrepasar aquest mur, un exemple més de com una costosa infraestructura destinada a minvar el risc d'inundació, no tan sols pot ser inefectiva sinó que a més pot agreujar els danys provocats per una inundació.

En producció: Mapa de riscos i punts sensibles.

Open publication - Free publishing - More risc

Encara he de acabar de posar punts crítics i d'interés i equipaments estratègics (potabilitzadora, transformadors) i escollir els models hidraulics més adequats, però mes o menys va eixint una cosa així.

Als punts crítics i d'interés s'inclouen aquells serveis essencials tant d'abastiment esencial (forns, alimentació, farmàcies) com públics (policia, atenció sanitària, magatzems municipals, col.legis, residències de la tercera edat...) així com instalacions d'interés logistic o per a possibles evacuacions (via pública, llar fallera, instalacions esportives...)

A quina etapa estem?

Extret d'un document molt interessant: "Gestión de

Inundaciones Urbanas"  de la Organització Meteorològica mundial.

És un manual de gestió integral d'aigües.

Es pot descarregar el document complet a la pàgina de la

 Federal Emergency Management Agency - Urban Flood Management 

Alguns altres extractes interessants:

Es ingenuidad del hombre imaginar que podrá controlar

totalmente las inundaciones; las medidas siempre objetivan

minimizar sus consecuencias, aún las estructurales. Por ejemplo,

en la década del 30, el proyecto de control de crecidas y uso de la

tierra para la agricultura del río Pó, Italia, era un ejemplo de

proyecto de recursos hídricos bien sucedido. En 1951, una

combinación de precipitaciones intensas y altos niveles de la

marea, destruyeran los pólderes, causaron 100 muertes y la

pérdida de 30.000 cabezas de ganado, además de pérdidas

agrícolas (Hoyt y Langbein, 1955).

"Las inundaciones de la Plana de..."

Plànol de Borriana amb la trajectoria de les aigües, segons models geomorfològics. Extret d'un document molt interessant que parla de Borriana a partir de la pàgina 19.

"Las inundaciones de la Plana de Castellón*" de F.Segura, Penjat als quaderns de Geografia de la Universitat de València.

* Voldrà dir la Plana de Borriana!!! juasjuasjuas

CD educatiu de Protección civil.

Disponible a la web de protecció civil, També es pot baixar de http://inundaciones.4shared.com/ cal baixar-se l'arxiu "inundaciones.exe" i les carpetes "html" i "sonidos"