Exageració vertical

La plana sembla molt plana... però no ho és tant.

Per a nosaltres és difícil distingir els petits barrancs que recullen l'aigua de pluja (i la que excediria la capacitat del riu Anna), però l'aigua sap més que nosaltres de geomorfologia i sempre troba el seu camí.

A altres llocs amb més pendent, els barrancs resulten molt més evidents i a ningú li dona per construir enmig d'un. el problema ve quan aquests no es veuen a simple vista i la gent se n'oblida de que per aquests llocs hi passa aigua de tant en tant.

Aquesta és una simulació dels voltants de Borriana, augmentant 25 vegades l'alçada original del model digital del terreny del IGN. li he afegit el casc urbà de Borriana (mes o menys), les principals carreteres i les línies de l'escorrentiu superficial

Cultius i escorrentia.

Que ha canviat en els últims anys al nostre terme per a provocar cada vegada més inundacions?

És prou evident que les arees urbanitzades, produeixen molta més escorrentia que les zones conreades, pero en aquestes també es poden apreciar dos canvis que poden ser importants. D'una banda l'us cada vegada més extens dels herbicides en lloc de la roturació tradicional que permiteix una major infiltració, com a exemple ací hi ha una taula extreta de "Erosión del suelo en plantaciones de cítricos en laderas" d'Artemi Cerdà, Merche B. Bodí, i Enrique B. Hevilla-Cucarella.

D'una altra banda el progresiu abandonament de parcel.les suposa també un increment de l'escorrentia, al menys en les primeres fasses d'abandonament, fins que la parcela queda coberta d'una gran quantitat de matolls i herbes. El següent gràfic representa l'increment de l'escorrentia amb l'abandonament de parceles. (Extret de "Efectos sobre la cubierta vegetal, la escorrentía y la erosión del suelo, de la alternancia cultivo-abandono de parcelas experimentales" de F. Belmonte Serrato, A. Romero Díaz i  F. López Bermúdez.)