Per saber quanta aigua pot recollir la conca del nostre riu ens caldrà conéixer d'una banda les característiques de la conca: Superfície (lògicament una conca més gran podra recollir més aigua), permeabilitat (per saber quina part de la pluja s'escorrerà cap abaix i quina part s'infiltrarà al sòl), la vegetació (molt important ja que intercepta gran part de la pluja i redueix la velocitat de l'aigua), l'evapotranspiració (part de l'aigua que s'evapora directament o através de les plantes) el recorregut que ha de fer l'aigua, i el seu pendent (dels quals dependrà la velocitat de l'aigua).
Segons el recorregut i el pendent, podem calcular el temps que li costará a una gota d'aigua baixar des del punt més allunyat o més alt de la conca. Aquest temps s'anomena Temps de concentració (tc), en aquest moment el riu recull tant l'aigua que esta caent a la vora de la desembocadura, com la que ha caigut a la resta de la conca.
I quina quantitat de pluja recollida pel riu a passarà per la seva desembocadura? doncs tota la pluja neta caiguda a la conca durant l'esmentat temps de concentració, entenent per pluja neta, la que efectivament produeix escorrentiu superficial (és a dir, la pluja després de restar-li l'aigua infiltrada al sòl i la interceptada per la vegetació)
La Conca del Riu Anna
El cabal que finalment acabarà portant el riu depén de quanta aigua pot caure durant una tronada damunt de la conca, quanta d'aquesta aigua acabarà escorrent-se (o be, quanta aigua retindra el terreny) i quant de temps tardarà en concentrar-se tota l'aigua de plutja.
Algunes dades sobre la conca del nostre riu, és a dir, sobre les terres que recullen l'aigua que finalment baixarà fins al clot.
Com es pot observar, al nostre riu van a parar totes les aigües recollides a la vessant septentrional de l'extrem més oriental de la serra d'espadà, termes municipals d'Ain, Artana, Eslida, Alcudia de Veo, Sueras, Tales, Onda, Betxí, Vila-Real, i en menor mesura, Fanzara, Les Alqueries i Borriana.
En total son uns 240 kilòmetres quadrats, és a dir 240 000 000 m2, el llit principal del riu recorre uns 42 km, cobrint un desnivell de gairebé 1000m... i ara una pregunteta.. quanta aigua pot recollir tota esta superfície i en quant de temps?
ací he afegit la conca sobre el google maps.
i ací, per al google earth
Algunes dades sobre la conca del nostre riu, és a dir, sobre les terres que recullen l'aigua que finalment baixarà fins al clot.
Com es pot observar, al nostre riu van a parar totes les aigües recollides a la vessant septentrional de l'extrem més oriental de la serra d'espadà, termes municipals d'Ain, Artana, Eslida, Alcudia de Veo, Sueras, Tales, Onda, Betxí, Vila-Real, i en menor mesura, Fanzara, Les Alqueries i Borriana.
En total son uns 240 kilòmetres quadrats, és a dir 240 000 000 m2, el llit principal del riu recorre uns 42 km, cobrint un desnivell de gairebé 1000m... i ara una pregunteta.. quanta aigua pot recollir tota esta superfície i en quant de temps?
ací he afegit la conca sobre el google maps.
i ací, per al google earth
De perfil (II)
Els rius, en desbordar-se, deixen a la vora del llit principal tots els materials que arrosseguen, així formen uns dics laterals que estan més elevats que la resta de la planicie... quan ve una riuada i el riu trenca els seus propis dics, l'aigua ha de buscar un altre camí per la planicie, ja que no pot tornar al llit original.
De perfil (I)
Perfil longitudinal del riu Anna, des del seu naixement al terme d'Alcudia de Veo, fins al clot, es correspon al típic perfil de qualsevol riu, semblant a la curva coneguda com hipérbola.
Més inundacións
Arrejuntant un poc les dades històriques que he anat trobant...
- Segle XVI:1580 i 1581, Segons Beltran Manrique ("El Mijares, narración histórica", 1944, ed. Almazora)
- Segle XVIII: Ja havia posat la referència a Cavanilles
- Segle XIX: Pasqual Madoz, fa referència, al 1829 a un altra inundació.
- Segle XX: 1922, (Heraldo de Castellón, del 18 de Setembre); De la de 1956, ja havia posat alguna coseta, a més, el periòdic "Mediterráneo" el 12 d'Octubre de 1956, parla de 14 cases enfonsades i 70 evacuades, calats d'aigua de fins a 2m
Pel que sembla, falta una al segle XVII.... de moment el periode de retorn, és de menys de 100 anys... a seguir cercant!!!
Cavanilles
Al 1795...
Cavanilles fa referència a una elevació artificial del llit del riu a La Bota com la causant de freqüents inundacions i fa especial menció al raval de València...
Cavanilles fa referència a una elevació artificial del llit del riu a La Bota com la causant de freqüents inundacions i fa especial menció al raval de València...
Pendent
A més de la secció transversal del llit del riu hi ha un altra variable de la que depèn el cabal d'aigua que aquest pot transportar, la velocitat linial de l'aigua. I de què depèn aquesta velocitat? Doncs bàsicament de l pendent del llit i del material del que està fet.
El Perfil teòric i ideal del llit d'un riu és el que matemàticament es coneix com una hipèrbola, de forma que el seu pendent és molt elevat al curs alt del riu i es va fent cada vegada més pla, fins arribar a la desembocadura. En el cas del riu Anna, trobem que el pendent per baixar els seus darrers 10 metres, (des de la via del tren fins al Clot) és d'un 0.28% (és a dir, per cada 100 metres de recorregut el riu baixa només 28 centímetres) el pendent mitjà del tram immediatament superior (dels 20 als 10 metres) és del 0.50% (gairebé el doble).
Podria aquesta diferència de pendent ser la causant de les inundacions patides per Borriana i no les estructures humanes? Per fer-nos a una idea del que representa aquesta reducció de pendent cal dir que per a un canal amb la mateixa secció, la capacitat es voria reduïda al 75% del original.
El Perfil teòric i ideal del llit d'un riu és el que matemàticament es coneix com una hipèrbola, de forma que el seu pendent és molt elevat al curs alt del riu i es va fent cada vegada més pla, fins arribar a la desembocadura. En el cas del riu Anna, trobem que el pendent per baixar els seus darrers 10 metres, (des de la via del tren fins al Clot) és d'un 0.28% (és a dir, per cada 100 metres de recorregut el riu baixa només 28 centímetres) el pendent mitjà del tram immediatament superior (dels 20 als 10 metres) és del 0.50% (gairebé el doble).
Podria aquesta diferència de pendent ser la causant de les inundacions patides per Borriana i no les estructures humanes? Per fer-nos a una idea del que representa aquesta reducció de pendent cal dir que per a un canal amb la mateixa secció, la capacitat es voria reduïda al 75% del original.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
