Els rius, en desbordar-se, deixen a la vora del llit principal tots els materials que arrosseguen, així formen uns dics laterals que estan més elevats que la resta de la planicie... quan ve una riuada i el riu trenca els seus propis dics, l'aigua ha de buscar un altre camí per la planicie, ja que no pot tornar al llit original.
De perfil (II)
Els rius, en desbordar-se, deixen a la vora del llit principal tots els materials que arrosseguen, així formen uns dics laterals que estan més elevats que la resta de la planicie... quan ve una riuada i el riu trenca els seus propis dics, l'aigua ha de buscar un altre camí per la planicie, ja que no pot tornar al llit original.
De perfil (I)
Perfil longitudinal del riu Anna, des del seu naixement al terme d'Alcudia de Veo, fins al clot, es correspon al típic perfil de qualsevol riu, semblant a la curva coneguda com hipérbola.
Més inundacións
Arrejuntant un poc les dades històriques que he anat trobant...
- Segle XVI:1580 i 1581, Segons Beltran Manrique ("El Mijares, narración histórica", 1944, ed. Almazora)
- Segle XVIII: Ja havia posat la referència a Cavanilles
- Segle XIX: Pasqual Madoz, fa referència, al 1829 a un altra inundació.
- Segle XX: 1922, (Heraldo de Castellón, del 18 de Setembre); De la de 1956, ja havia posat alguna coseta, a més, el periòdic "Mediterráneo" el 12 d'Octubre de 1956, parla de 14 cases enfonsades i 70 evacuades, calats d'aigua de fins a 2m
Pel que sembla, falta una al segle XVII.... de moment el periode de retorn, és de menys de 100 anys... a seguir cercant!!!
Cavanilles
Al 1795...
Cavanilles fa referència a una elevació artificial del llit del riu a La Bota com la causant de freqüents inundacions i fa especial menció al raval de València...
Cavanilles fa referència a una elevació artificial del llit del riu a La Bota com la causant de freqüents inundacions i fa especial menció al raval de València...
Pendent
A més de la secció transversal del llit del riu hi ha un altra variable de la que depèn el cabal d'aigua que aquest pot transportar, la velocitat linial de l'aigua. I de què depèn aquesta velocitat? Doncs bàsicament de l pendent del llit i del material del que està fet.
El Perfil teòric i ideal del llit d'un riu és el que matemàticament es coneix com una hipèrbola, de forma que el seu pendent és molt elevat al curs alt del riu i es va fent cada vegada més pla, fins arribar a la desembocadura. En el cas del riu Anna, trobem que el pendent per baixar els seus darrers 10 metres, (des de la via del tren fins al Clot) és d'un 0.28% (és a dir, per cada 100 metres de recorregut el riu baixa només 28 centímetres) el pendent mitjà del tram immediatament superior (dels 20 als 10 metres) és del 0.50% (gairebé el doble).
Podria aquesta diferència de pendent ser la causant de les inundacions patides per Borriana i no les estructures humanes? Per fer-nos a una idea del que representa aquesta reducció de pendent cal dir que per a un canal amb la mateixa secció, la capacitat es voria reduïda al 75% del original.
El Perfil teòric i ideal del llit d'un riu és el que matemàticament es coneix com una hipèrbola, de forma que el seu pendent és molt elevat al curs alt del riu i es va fent cada vegada més pla, fins arribar a la desembocadura. En el cas del riu Anna, trobem que el pendent per baixar els seus darrers 10 metres, (des de la via del tren fins al Clot) és d'un 0.28% (és a dir, per cada 100 metres de recorregut el riu baixa només 28 centímetres) el pendent mitjà del tram immediatament superior (dels 20 als 10 metres) és del 0.50% (gairebé el doble).
Podria aquesta diferència de pendent ser la causant de les inundacions patides per Borriana i no les estructures humanes? Per fer-nos a una idea del que representa aquesta reducció de pendent cal dir que per a un canal amb la mateixa secció, la capacitat es voria reduïda al 75% del original.
Vista del pont de RENFE sobre el riu Anna
En aquest punt el riu fa una cosa rara... una doble curva i es fa molt estret. Diuen que aquest va ser el lloc per on va començar a desbordar-se el riu allà pel 1956 (també es va canviar el pont per a que no tornara a passar). Cavanilles al 1795 fa referència a l'elevació que hi havia a la Bota (prop del pont de la RENFE) com a la causa d'un altra nundació.
Però si fem una ullada al mapa geològic, al full 641 (el de Borriana) podem observar com el ventall al·luvial del riu Anna (amb ratllat roig, ve a representar els materials aportats pel riu a la seva desembocadura)comença mes o menys en aquesta zona... podria ser que le estructures humanes no hagen estat la causa de les inundacions que ha viscut Borriana... caldrà investigar-ho...
L'amplada del riu Anna
Si peguem una volteta pel nostre riu, podem observar com varien la seva amplada i la seva profunditat. Al voltant de l'Autopista AP-7, podem observar com el llit del riu es fa ample, arribant a més de 170m en algun punt, amb una profunditat d'uns 2 metres (a ull, no he mesurat aquesta) resulta que la secció transversal del riu és d'uns 300 metres quadrats com a mínim.
Baixant un poc cap a Borriana de seguida trobem un punt on el riu es fa més estret (fins arribar a uns 35 metres) i mes profund, (arribant a uns 4 o 5 metres, aquesta dada és de la cartografia del ICV a escala 1:10000). La secció transversal es d'almenys 150 metres quadrats.
Si seguim baixant trobem alguns punts on el riu es fa més estret, especialment als voltants del pont de la via del tren i a la Bota. Quan el riu ja arriba a Borriana es troba amb els dics que tots coneixem, amb una amplada de 34 metres i una alçada de 4, resulta una secció de 136 metres quadrats. Poc a poc el llit (canalitzat) es va fent més ample fins arribar al pont de la Mota, on fa 42 metres d'amplada. Cadascun dels ulls del pont de la Mota fa 5 per 3 metres, és a dir 15 metres quadrats, com que n'hi han 7 ulls tenim que la secció total és de 105 metres quadrats!!! (be, si tenim en comte una canalització que passa pel pont, la secció es redueix a 88 metres quadrats). En arribar al pont del carrer major l'amplada del llit sobrepassa els 50 metres.
I què podem concloure, sense saber res d'hidràulica de canals oberts? Doncs que hi ha alguns punts crítics del llit del riu, on la capacitat de desguàs es redueix entre un 30 i un 50% (Pel que diu el text legislatiu del PATRICOVA, caldria considerar com inundable, un ventall d'uns 7000 metres de radi a partir d'aquestos punts. (Aigües avall, of course!)
Quan el riu es desborde, ho farà abans d'arribar a Borriana.
Baixant un poc cap a Borriana de seguida trobem un punt on el riu es fa més estret (fins arribar a uns 35 metres) i mes profund, (arribant a uns 4 o 5 metres, aquesta dada és de la cartografia del ICV a escala 1:10000). La secció transversal es d'almenys 150 metres quadrats.
Si seguim baixant trobem alguns punts on el riu es fa més estret, especialment als voltants del pont de la via del tren i a la Bota. Quan el riu ja arriba a Borriana es troba amb els dics que tots coneixem, amb una amplada de 34 metres i una alçada de 4, resulta una secció de 136 metres quadrats. Poc a poc el llit (canalitzat) es va fent més ample fins arribar al pont de la Mota, on fa 42 metres d'amplada. Cadascun dels ulls del pont de la Mota fa 5 per 3 metres, és a dir 15 metres quadrats, com que n'hi han 7 ulls tenim que la secció total és de 105 metres quadrats!!! (be, si tenim en comte una canalització que passa pel pont, la secció es redueix a 88 metres quadrats). En arribar al pont del carrer major l'amplada del llit sobrepassa els 50 metres.
I què podem concloure, sense saber res d'hidràulica de canals oberts? Doncs que hi ha alguns punts crítics del llit del riu, on la capacitat de desguàs es redueix entre un 30 i un 50% (Pel que diu el text legislatiu del PATRICOVA, caldria considerar com inundable, un ventall d'uns 7000 metres de radi a partir d'aquestos punts. (Aigües avall, of course!)
Quan el riu es desborde, ho farà abans d'arribar a Borriana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
