El camí natural de l'aigua Vs El muret del riu.

Tant per la bibliografia consultada com per les meves simulacions hidràuliques, es pot observar que originalment una part de l'aigua que a l'altura del pont del ferrocarril es desborda, entra a la ciutat pel camí d'Onda. Part d'aquesta aigua retornava al riu entre els carrers Sant Joan Bosco i Bon succés. Actualment aquesta aigua es trobaria amb una barrera: l'actual dic del riu. El nivell de l'aigua pujaria fins a sobrepasar aquest mur, un exemple més de com una costosa infraestructura destinada a minvar el risc d'inundació, no tan sols pot ser inefectiva sinó que a més pot agreujar els danys provocats per una inundació.

En producció: Mapa de riscos i punts sensibles.

Open publication - Free publishing - More risc

Encara he de acabar de posar punts crítics i d'interés i equipaments estratègics (potabilitzadora, transformadors) i escollir els models hidraulics més adequats, però mes o menys va eixint una cosa així.

Als punts crítics i d'interés s'inclouen aquells serveis essencials tant d'abastiment esencial (forns, alimentació, farmàcies) com públics (policia, atenció sanitària, magatzems municipals, col.legis, residències de la tercera edat...) així com instalacions d'interés logistic o per a possibles evacuacions (via pública, llar fallera, instalacions esportives...)

A quina etapa estem?

Extret d'un document molt interessant: "Gestión de

Inundaciones Urbanas"  de la Organització Meteorològica mundial.

És un manual de gestió integral d'aigües.

Es pot descarregar el document complet a la pàgina de la

 Federal Emergency Management Agency - Urban Flood Management 

Alguns altres extractes interessants:

Es ingenuidad del hombre imaginar que podrá controlar

totalmente las inundaciones; las medidas siempre objetivan

minimizar sus consecuencias, aún las estructurales. Por ejemplo,

en la década del 30, el proyecto de control de crecidas y uso de la

tierra para la agricultura del río Pó, Italia, era un ejemplo de

proyecto de recursos hídricos bien sucedido. En 1951, una

combinación de precipitaciones intensas y altos niveles de la

marea, destruyeran los pólderes, causaron 100 muertes y la

pérdida de 30.000 cabezas de ganado, además de pérdidas

agrícolas (Hoyt y Langbein, 1955).

"Las inundaciones de la Plana de..."

Plànol de Borriana amb la trajectoria de les aigües, segons models geomorfològics. Extret d'un document molt interessant que parla de Borriana a partir de la pàgina 19.

"Las inundaciones de la Plana de Castellón*" de F.Segura, Penjat als quaderns de Geografia de la Universitat de València.

* Voldrà dir la Plana de Borriana!!! juasjuasjuas

CD educatiu de Protección civil.

Disponible a la web de protecció civil, També es pot baixar de http://inundaciones.4shared.com/ cal baixar-se l'arxiu "inundaciones.exe" i les carpetes "html" i "sonidos"

Si abans dic res...

Pel que veig, quan vaig penjar la darrera entrada ja s'havia penjat el projecte complet a Tauler d'anuncis, Ajuntament de Borriana.

Dissenyat per a evaquar 3171 litres per segon (3.2 m3/s), el cabal màxim que es pot recollir (segons els métodes del MOPT) a la zona compresa entre el carrer Illes Columbrets i l'avinguda de la Mediterrània durant una tronada amb període de retorn de 25 anys. A aquestos 3.2 m3/s cal afegir aproximadament 1.4 m3/s que s'evaquarien cap a l'interior del port.

Qualsevol nova obra de drenatge és benvinguda, Aquesta podrà evaquar l'aigua ploguda sobre la zona urbana del port, però no seria suficient per a tota l'aigua que arriba al port des de més amunt. Així crec que calen altres mesures complementàries per a assegurar el correcte drenatge de les àrees agrícoles que es troben més amunt.

Open publication - Free publishing - More peine

Sense notícies del peine...

I ja s'acaba Abril, i encara no sabem res de la millora de la xarxa de drenatge del port, més coneguda com "Peine".

De moment, només sabem que el colector principal medirà 1.5 m de diàmetre.... No se sap a quin cabal d'aigua correspon, i molt menys a quin període de retorn correspon (cada quants anys es calcula que es veurà desbordada)

Amb el diàmetre de la canonada, i calculant la màxima inclinació que podría tindre aquesta (donat la topografía municipal) es pot estimar un cabal màxim de 6000 litres per segon:

Això seria suficient per a evaquar l'aigua de pluja recollida sobre la zona urbana del port el dia de les darreres inundacions tot i que no resol el problema de l'aigua recollida més amunt.