ReproduÏt Sense permís de la revista de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, nº6, Novembre de 1956
BURIS-ANA nº6
"En la madrugada del dia 11 del mes corriente,
y a causa de las torrenciales lluvias caídas durante
los dos dias anteriores a dicha fecha, desbordóse
el cauce del rio «Anna», vulgarmente llamado Seco,
invadiendo las aguas los campos y la mayor parte
del casco urbano de la población y del caserio del
Grao, debiendo ser desalojadas las viviendas en las
zonas de más bajo nivel.
La avenida empezó alrededor de las cinco de la
madrugada del citado día, subiendo rápidamente el
nivel de las aguas , que llegaron a alcanzar, en algunos
puntos, una altura superior a los dos metros,
Inmediatamente comenzaron los trabajos de salvamento
y desalojo de las nume rosascasas invadidas,
trabajos que se realizaron . en su mayor parte, sin
luz eléctrica. Debido a la cooperación decidida de
la Guardia Civil, a la serenidad de los vecinos y
a los trabajos de la Brigada de Bomberos del Ayuntamiento,
no se han tenido que lamentar desgracias
personales, excepción hecha de un Guardia Civil
herido de consideración en una pierna. y de un
marinero, vecino del Grao, herido más levemente...»
Factura total: 7.885.317 Pessetes de les de 1956, clar.... per a fer-nos una idea les 16 cases enderrocades es van valorar en 200.000 pessetes.
Precipitacions a Zucaina
El llibre "Máximas lluvias diarias en la españa peninsular", del ministeri de fomento és una guia que s'utilitza per al diseny de drenatges en obra pública, també s'ha utilitzat a la majoria estudis d'inundabilitat a les nostres comarques,Jo mateix l'he fet servir per a estimar el cabal màxim que caldria esperar al riu Anna.
Segons es pot deduïr d'aquest llibre, la pluja màxima que cal esperar en un dia en cinc-cents anys en aquesta àrea és d'uns 300 mm.
En canvi, a les dades de Zucaina podem trobar:
N día mes año valor
1 19 11 1945 325,0 mm
2 16 10 1922 318,9 mm
3 7 6 1925 193,8 mm
La pluja máxima en un dia ha superat els 300 mm dos cops al segle XX.
Segons es pot deduïr d'aquest llibre, la pluja màxima que cal esperar en un dia en cinc-cents anys en aquesta àrea és d'uns 300 mm.
En canvi, a les dades de Zucaina podem trobar:
N día mes año valor
1 19 11 1945 325,0 mm
2 16 10 1922 318,9 mm
3 7 6 1925 193,8 mm
La pluja máxima en un dia ha superat els 300 mm dos cops al segle XX.
Aigua Potable
View Larger Map
Si el riu es desborda a l'alçada del pont de la RENFE, com és d'esperar, un dels primers punts afectats serà la planta potabilitzadora i el dipòsit que abasteixen Borriana. Podria una inundació afectar a l'abastiment d'aigua potable de Borriana?
Objectes arrossegats per l'aigua podrien danyar la instal·lació. El sistema elèctric podria fallar. Aigua contaminada podria penetrar en pous o en el sistema...
Per cert... el dipòsit està buit?
El cicle de l'aigua
Ens pot semblar evident, però els grecs es pensaven que l'aigua s'infiltrava per sota de la mar i pujava a través de les muntanyes per a surtir als neixements dels rius...
L'aigua de pluja que cau sobre la terra es interceptada en part per la vegetació, una fracció d'aquesta aigua cau directament al terra, una vegada al terra es pot escorrer cap abaix per la superfície o a través del sòl, o infiltrar-se més cap abaix i recarregar els aqüifers subterranis (que després poden tornar a surtir a la superfície en fonts, naixements, etc...) Tart o d'hora l'aigua arriba a la mar, on es torna a evaporar a l'atmosfera, on es junta amb l'aigua que s'evapora de terra, com la que ha quedat retinguda pels llacs o per arbres o la transpiració d'aquestos)
PIRH
Ara mateix i fins al mes de Juny estic un poc liat amb el PIRH (Postgrado en Ingenieria de los Recursos Hidricos) a la Universidad de Zaragoza.
El meu treball de final de curs serà un estudi de riscos d'inundació a Borriana... Així puc contar amb la inestimable direcció o tutoria d'alguns experts en el tema.
El meu treball de final de curs serà un estudi de riscos d'inundació a Borriana... Així puc contar amb la inestimable direcció o tutoria d'alguns experts en el tema.
Superfície
Com és lògic la superfície que drena el riu Anna ha variat poc el seu tamany durant la història, si bé quan es va construir l'embassament de Benitandús algú podria dir que la superfície drenada és realment menor, 220 kilòmetres quadrats en lloc dels 240 esmentats, de totes formes crec que es pot menysprear esta reducció, donat el fet de que l'embassament és molt petit i rebosaria rápidament, no obstant això l'inclouré al model digital en el que estic treballant.
Tampoc ha variat d'una forma apreciable el recorregut ni el pendent.
Pel que fa a la vegetació i a la impermeabilitat del terreny si que podem pensar en canvis importants:
-L'efecte de la urbanització, especialment important a Onda, Vila-Real, Betxí i Borriana, en augmentar la suerfície urbanitzada, augmenta directament l'escorrentia superficial.
- L'efecte de la deforestació, principalment pels incendis patits durant la història, que també augmenta l'escorrentia.
- La introducció de nous cultius, com els citrics, a àrees que abans no eren conreades, fet que també afavoreix l'escorrentia.
Pel que fa a la evolució geogràfica de la conca, podem pensar que una pluja similar a la que va provocar la inundació del 1956, faria que arribara més cabal a Borriana...
Tampoc ha variat d'una forma apreciable el recorregut ni el pendent.
Pel que fa a la vegetació i a la impermeabilitat del terreny si que podem pensar en canvis importants:
-L'efecte de la urbanització, especialment important a Onda, Vila-Real, Betxí i Borriana, en augmentar la suerfície urbanitzada, augmenta directament l'escorrentia superficial.
- L'efecte de la deforestació, principalment pels incendis patits durant la història, que també augmenta l'escorrentia.
- La introducció de nous cultius, com els citrics, a àrees que abans no eren conreades, fet que també afavoreix l'escorrentia.
Pel que fa a la evolució geogràfica de la conca, podem pensar que una pluja similar a la que va provocar la inundació del 1956, faria que arribara més cabal a Borriana...
precipitació, superfície i temps.
Per saber quanta aigua pot recollir la conca del nostre riu ens caldrà conéixer d'una banda les característiques de la conca: Superfície (lògicament una conca més gran podra recollir més aigua), permeabilitat (per saber quina part de la pluja s'escorrerà cap abaix i quina part s'infiltrarà al sòl), la vegetació (molt important ja que intercepta gran part de la pluja i redueix la velocitat de l'aigua), l'evapotranspiració (part de l'aigua que s'evapora directament o através de les plantes) el recorregut que ha de fer l'aigua, i el seu pendent (dels quals dependrà la velocitat de l'aigua).
Segons el recorregut i el pendent, podem calcular el temps que li costará a una gota d'aigua baixar des del punt més allunyat o més alt de la conca. Aquest temps s'anomena Temps de concentració (tc), en aquest moment el riu recull tant l'aigua que esta caent a la vora de la desembocadura, com la que ha caigut a la resta de la conca.
I quina quantitat de pluja recollida pel riu a passarà per la seva desembocadura? doncs tota la pluja neta caiguda a la conca durant l'esmentat temps de concentració, entenent per pluja neta, la que efectivament produeix escorrentiu superficial (és a dir, la pluja després de restar-li l'aigua infiltrada al sòl i la interceptada per la vegetació)
Segons el recorregut i el pendent, podem calcular el temps que li costará a una gota d'aigua baixar des del punt més allunyat o més alt de la conca. Aquest temps s'anomena Temps de concentració (tc), en aquest moment el riu recull tant l'aigua que esta caent a la vora de la desembocadura, com la que ha caigut a la resta de la conca.
I quina quantitat de pluja recollida pel riu a passarà per la seva desembocadura? doncs tota la pluja neta caiguda a la conca durant l'esmentat temps de concentració, entenent per pluja neta, la que efectivament produeix escorrentiu superficial (és a dir, la pluja després de restar-li l'aigua infiltrada al sòl i la interceptada per la vegetació)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
