InunBor

Una presentació informal

2011-12-14T12:41:00.001+01:00

Tronada tràgica

2011-11-21T14:18:00.002+01:00

Durant la tronada dels dies 20 i 21 de Novembre, s'han recollit vora 150mm a l'estació de la CHJ a l'embassament de Benitandús.

Ací es veu un poc millor, superposat amb Google Earth es pot observar com a gran part de la conca del riu Anna (delimitada amb linia continua de color blau fosc) han caigut més de 100mm... raó més que suficient per a que el riu baixara plenet.

La CHJ dona també hietogrames prou precissos: Com es pot observar la pluja s'ha concentrat en unes poques hores:

L'estació de Tales de Meteoclimàtic Ha recollit 160 mm durant tot l'episodi i també es pot observar que la pluja s'ha concentrat en unes poques hores.

A més dels típics danys materials, sembla que aquesta vegada el riu Anna s'ha endut per davant unes quantes vides:

Cuatro miembros de una familia mueren en Onda al arrastrar su coche una riada

Desaparece en Onda un hombre y hallan su coche en la riada

Borriana entre les primeres...

2011-11-05T19:37:00.001+01:00

... de la llista de llocs més vulnerables front a inundacions, segons la Evaluación preliminar de riesgo de inundación de la Demarcación Hidrográfica del Júcar

El tram de riu Anna entre la AP7 i la mar obté un 8.07 al "ANEJO 3. RESULTADOS DE LA VALORACIÓN EN FUNCIÓN DE LA PELIGROSIDAD Y LA EXPOSICIÓN EN LAS INUNDACIONES DE ORIGEN FLUVIAL (PDF)"

La valoració dels danys es fa emprant una metodologia semblant a la del PATRICOVA i podrien ascendir a 118 Milions d'Euros

Cost i benefici dels sistemes d'alerta.

2011-09-26T22:33:00.002+01:00

Global assessment report on disaster risk reduction: Cost and benefits of early warning systems.

Un sistema d'alerta temprana podria representar una reducció dels danys per inundació en un 20%

A borriana això podria representar 20 milions d'Euros, o 200.000 €/any.

Al riu Elbe, la construcció de dics suposa un estalvi d'entre 2 i 6 Euros per cada Euro invertit.

En canvi al Óder l'estalvi només suposa 10 centims per cada Euro.

Deixar zones "de sacrifici" representa un estalvi de 50 cèntims per Euro.

Un sistema d'alerta temprana pot suposar entre 2.6 i 9 Euros de benefici per Euro invertit.

Plovent a bots i barrals...

2011-07-07T10:14:00.001+01:00

El dilluns (4 de Juliol) van caure quatre gotes, uns 11 litres a l'estació del CEAM, 27 a l'estació del IVIA... això si.. les quatre gotes van caure juntes i en 10 minuts... el radar del AEMET va treure algun pixel de color taronja, cosa que indica intensitats superiors a 120 litres/hora i potser a 200 litres/hora

A més es pot vore com mentre en un lloc estava caient aigua a poalades, a poca menys de 1km no plovia gens.

Pujant el nivell de la mar

2011-04-11T12:21:00.000+01:00

Potser és un poc "off-topic" però només un poc.

Amb aquest mapa interactiu es pot veure com influiria la pujada del nivell de la mar al litoral d'arreu del món:

>

Exageració vertical

2011-03-11T12:24:00.000+01:00

La plana sembla molt plana... però no ho és tant.

Per a nosaltres és difícil distingir els petits barrancs que recullen l'aigua de pluja (i la que excediria la capacitat del riu Anna), però l'aigua sap més que nosaltres de geomorfologia i sempre troba el seu camí.

A altres llocs amb més pendent, els barrancs resulten molt més evidents i a ningú li dona per construir enmig d'un. el problema ve quan aquests no es veuen a simple vista i la gent se n'oblida de que per aquests llocs hi passa aigua de tant en tant.

Aquesta és una simulació dels voltants de Borriana, augmentant 25 vegades l'alçada original del model digital del terreny del IGN. li he afegit el casc urbà de Borriana (mes o menys), les principals carreteres i les línies de l'escorrentiu superficial

200 Milions d'Euros?

2011-01-16T18:17:00.000+01:00

Borriana, any 2038, el concert previ rebutjat per la conselleria de medi ambient a principis de segle ha estat finalment materialitzat, gràcies a l'afluència de milers de guiris que de sobte volen un xaletet a Borriana i per una nova bombolla immobiliaria.

Una altra rara conjunció (més realista que l'anterior), aquesta vegada de factors meteorològics provoca plujes de fins a 300mm en 24 hores sobre la conca del riu Anna.

La inevitable inundació de Borriana en menys de 6 hores, provoca danys de més de 200 Milions d'Euros (dels de principi de segle)

Open publication - Free publishing - More pgou

Fent servir la mateixa metodologia que el PATRICOVA amb els meus models per al terreny modificat segons el concert previ (2006) i superposant els nous terrenys urbanitzables.

Els valors econòmics només son una referència i no es considera la inflació. Només es considera l'area inundada pel desbordament del riu Anna i al cost anual d'algunes zones caldria sumar el d'inundacions menors.

A 120 mm/h

2010-10-10T16:23:00.003+01:00

L'estació del CEAMET ha registrat una pluja de 20mm en 10' (120 litres/hora) com a comparació el dia de les inundacions del 2009 es van enregistrar un màxim de 12mm en 10'

Segons els criteris de disseny de xarxes de pluvials que es fan servir per ací, equival a un disseny per a 30 anys.

Imatges del radar de precipitació. 9-10-2010 a les 21:20 (HO)

El color groc indica intensitats de pluja que poden oscil·lar entre 40 i 100 mm/h. No he vist cap pixel taronja, que correspondria a intensitats de 100 a 250 mm/h.

90 milions d'Euros?

2010-10-04T20:57:00.005+01:00

Amb un senzill càlcul podem estimar d'una forma molt basta el cost que tindria una inundació a Borriana, podem multiplicar els 10000€ de mitjana d'un expedient per inundació per les aproximadament 7000 parcel·les (estimat a ull sobre el parcel·lari de Borriana) que podríen quedar afectades a tot el casc urbà... això fa uns 70M€ (milions d'euros), a això caldria afegir els vehicles afectats, infraestructures equipaments, costos indirectes, etc...

Intentant filar més prim i sempre fent servir les dades de cost mitjà dels expedients tramitats pel consorci d'assegurances desglossat per tipus de be afectat (habitatges, comerços, oficines, vehicles...)i fent algunes suposicions sobre el nombre de bens afectats he calculat uns costos d'entre 20M€ i 90M€.

Buscant mètodes menys subjectius he provat amb els criteris de vulnerabilitat que fa servir el PATRICOVA, que consisteix en atribuir uns valors d'impacte en funció de la magnitud de l'inundació (segons siga la profunditat de l'aigua major o menor de 80cm) i deque el sòl afectat siga residencial, industrial, tarongers, etc.. (per a això es fa servir el mapa elaborat per la COPUT al 1998)

Fent servir aquest mètode es pot estimar un impacte total de uns 90M€, això inclouria danys a zones residencials, comercials, industrials, d'equipaments i agrícoles. A més caldria afegir els costos indirectes que poden arribar al 55% dels anteriors i els danys a infraestructures. D'altra banda caldria restar tots els camps de tarongers abandonats.

També es poden traçar mapes que indiquen la vulnerabilitat en termes econòmics, així que he fet un parell de plànols que indiquen per a diferents zones un valor (orientatiu i no actualitzat, clar) que representa el cost d'una hipotètica inundació en Euros per metre quadrat. A més incorporant també la freqüència de les inundacions també es pot calcular un valor que vindria a indicar el cost anual per metre quadrat de la inundació a Borriana (provocada pel riu Anna, clar).

Val... encara cal corregir alguns errors per la superposició incorrecta d'alguns polígons i actualitzar els usos del sòl però de moment serveix per a fer-se una idea.

Els danys a les àrees urbanes suposarien un cost anual de més d'un milió d'Euros i un impacte mitjà de 0.35€ per metre quadrat.

Quant costarà la propera?

2010-09-15T19:14:00.004+01:00

Quan ens costaria una inundació a Borriana? cal fer-se aquesta pregunta abans de proposar mesures preventives per poder comparar el cost d'aquestes mesures amb els danys que ens estalviariem.

Segons l'estadística de riscos extraordinaris, del consorci de compensació d'assegurances, que es pot descarregar ací, El cost mitjà d'un expedient per inundació és d'uns 10000€ i com es pot vore a la taula (resum de totes les cause), varia molt segons es tracte d'un vehicle, una llar, un comerç o una industria...

Als danys causats a establiments industrials i comercials caldrà afegir les pérdues de beneficis, amb una mitjana per expedient de 29494€.

Ara la pregunta és.. quants habitatges, comerços, industries, vehicles... podrien quedar afectats?

La factura del 56: Liquidació d'ajudes

2010-06-23T12:03:00.000+01:00

Al Juliol de 1957, menys d'un any després de la riuada d'Octubre de 1956 l'Agrupació Borrianenca de Cultura al nº 13 del seu butlletí Buris-Anapublica una liquidació de les ajudes concedides pels danys indicats a La factura del 56

Open publication - Free publishing - More inundacio

El camí natural de l'aigua Vs El muret del riu.

2010-06-18T13:06:00.000+01:00

Tant per la bibliografia consultada com per les meves simulacions hidràuliques, es pot observar que originalment una part de l'aigua que a l'altura del pont del ferrocarril es desborda, entra a la ciutat pel camí d'Onda. Part d'aquesta aigua retornava al riu entre els carrers Sant Joan Bosco i Bon succés. Actualment aquesta aigua es trobaria amb una barrera: l'actual dic del riu. El nivell de l'aigua pujaria fins a sobrepasar aquest mur, un exemple més de com una costosa infraestructura destinada a minvar el risc d'inundació, no tan sols pot ser inefectiva sinó que a més pot agreujar els danys provocats per una inundació.

En producció: Mapa de riscos i punts sensibles.

2010-06-18T12:06:00.004+01:00

Open publication - Free publishing - More risc

Encara he de acabar de posar punts crítics i d'interés i equipaments estratègics (potabilitzadora, transformadors) i escollir els models hidraulics més adequats, però mes o menys va eixint una cosa així.

Als punts crítics i d'interés s'inclouen aquells serveis essencials tant d'abastiment esencial (forns, alimentació, farmàcies) com públics (policia, atenció sanitària, magatzems municipals, col.legis, residències de la tercera edat...) així com instalacions d'interés logistic o per a possibles evacuacions (via pública, llar fallera, instalacions esportives...)

A quina etapa estem?

2010-05-20T09:36:00.003+01:00

Extret d'un document molt interessant: "Gestión de

Inundaciones Urbanas" de la Organització Meteorològica mundial.

És un manual de gestió integral d'aigües.

Es pot descarregar el document complet a la pàgina de la

Federal Emergency Management Agency - Urban Flood Management

Alguns altres extractes interessants:

Es ingenuidad del hombre imaginar que podrá controlar

totalmente las inundaciones; las medidas siempre objetivan

minimizar sus consecuencias, aún las estructurales. Por ejemplo,

en la década del 30, el proyecto de control de crecidas y uso de la

tierra para la agricultura del río Pó, Italia, era un ejemplo de

proyecto de recursos hídricos bien sucedido. En 1951, una

combinación de precipitaciones intensas y altos niveles de la

marea, destruyeran los pólderes, causaron 100 muertes y la

pérdida de 30.000 cabezas de ganado, además de pérdidas

agrícolas (Hoyt y Langbein, 1955).

"Las inundaciones de la Plana de..."

2010-05-19T12:59:00.006+01:00

Plànol de Borriana amb la trajectoria de les aigües, segons models geomorfològics. Extret d'un document molt interessant que parla de Borriana a partir de la pàgina 19.

"Las inundaciones de la Plana de Castellón*" de F.Segura, Penjat als quaderns de Geografia de la Universitat de València.

* Voldrà dir la Plana de Borriana!!! juasjuasjuas

CD educatiu de Protección civil.

2010-05-16T09:43:00.000+01:00

Disponible a la web de protecció civil, També es pot baixar de http://inundaciones.4shared.com/ cal baixar-se l'arxiu "inundaciones.exe" i les carpetes "html" i "sonidos"

Si abans dic res...

2010-05-13T15:42:00.002+01:00

Pel que veig, quan vaig penjar la darrera entrada ja s'havia penjat el projecte complet a Tauler d'anuncis, Ajuntament de Borriana.

Dissenyat per a evaquar 3171 litres per segon (3.2 m3/s), el cabal màxim que es pot recollir (segons els métodes del MOPT) a la zona compresa entre el carrer Illes Columbrets i l'avinguda de la Mediterrània durant una tronada amb període de retorn de 25 anys. A aquestos 3.2 m3/s cal afegir aproximadament 1.4 m3/s que s'evaquarien cap a l'interior del port.

Qualsevol nova obra de drenatge és benvinguda, Aquesta podrà evaquar l'aigua ploguda sobre la zona urbana del port, però no seria suficient per a tota l'aigua que arriba al port des de més amunt. Així crec que calen altres mesures complementàries per a assegurar el correcte drenatge de les àrees agrícoles que es troben més amunt.

Open publication - Free publishing - More peine

Sense notícies del peine...

2010-04-20T18:38:00.000+01:00

I ja s'acaba Abril, i encara no sabem res de la millora de la xarxa de drenatge del port, més coneguda com "Peine".

De moment, només sabem que el colector principal medirà 1.5 m de diàmetre.... No se sap a quin cabal d'aigua correspon, i molt menys a quin període de retorn correspon (cada quants anys es calcula que es veurà desbordada)

Amb el diàmetre de la canonada, i calculant la màxima inclinació que podría tindre aquesta (donat la topografía municipal) es pot estimar un cabal màxim de 6000 litres per segon:

Això seria suficient per a evaquar l'aigua de pluja recollida sobre la zona urbana del port el dia de les darreres inundacions tot i que no resol el problema de l'aigua recollida més amunt.

Presentat a l'ajuntament, Maig 2007

2009-12-11T16:13:00.001+01:00

A més d'enviar-ho al Vox Populi de elperiodic.com el 21 de Maig del 2007 vaig presentar pel registre de l'ajuntament aquest escrit:

Curiositats d'alguns mapes: ordre de capes.

2009-12-01T11:55:00.000+01:00

Que passa amb l'ordre de les capes a l'hora de publicar un mapa en el que es representen en aquestes capes el risc d'inundació i la zona urbanitzada?

Si no es tracta de capes semitransparents, que passa si posem la capa que representa el casc urbà per damunt de la de risc d'inundació?

Arxiu original (PDF)

(es pot comparar amb la fitxa del PATRICOVA disponible a la documentació del concert previ)

Tachaaaan!!! el risc d'inundació desapareix, deixant al casc urbà lliure d'aquest!!!

Models hidrològics per a HMS

2009-11-30T21:57:00.000+01:00

Ací he penjat els models hidrològics amb els que he estat treballant.

Models realitzats amb el software HEC-HMS 3.4

Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana. (Provisional)

2009-11-26T11:38:00.001+01:00

Informe provisional.

Informe de l'AEMET

2009-11-16T15:14:00.001+01:00

Episodio de lluvias intensas del 26 al 30 de septiembre de 2009

Podeu descarregar el informe complet ací

Tronada del dia 29 de Setembre del 2009. de les 05:30 a les 17:30 cada pas correspon a mitja hora.
Reflectivitat del radar del AEMET el groc (de vegades apareix com a groc-verd) indica la major precipitació

Dinàmica de les inundacions de Setembre.

2009-11-09T16:16:00.002+01:00

Mapa (provisional, encara estic millorant-lo) on es compara l'aigua recollida a diferents parts del sud de Borriana, així com el moviment d'aigua entre les parts.

http://issuu.com/Eriborri/docs/borrimar09

Cultius i escorrentia.

2009-11-04T19:14:00.001+01:00

Que ha canviat en els últims anys al nostre terme per a provocar cada vegada més inundacions?

És prou evident que les arees urbanitzades, produeixen molta més escorrentia que les zones conreades, pero en aquestes també es poden apreciar dos canvis que poden ser importants. D'una banda l'us cada vegada més extens dels herbicides en lloc de la roturació tradicional que permiteix una major infiltració, com a exemple ací hi ha una taula extreta de "Erosión del suelo en plantaciones de cítricos en laderas" d'Artemi Cerdà, Merche B. Bodí, i Enrique B. Hevilla-Cucarella.

D'una altra banda el progresiu abandonament de parcel.les suposa també un increment de l'escorrentia, al menys en les primeres fasses d'abandonament, fins que la parcela queda coberta d'una gran quantitat de matolls i herbes. El següent gràfic representa l'increment de l'escorrentia amb l'abandonament de parceles. (Extret de "Efectos sobre la cubierta vegetal, la escorrentía y la erosión del suelo, de la alternancia cultivo-abandono de parcelas experimentales" de F. Belmonte Serrato, A. Romero Díaz i F. López Bermúdez.)

Borriana Tarantiniana

2009-10-24T00:49:00.001+01:00

Borriana fa 18457 anys?

O Tarantiana. Val.. no exactament, pero per a fer-se una idea, perfectament podria semblar-se a aquesta foto.

+ Fotos del 56

2009-10-19T11:55:00.000+01:00

Gràcies a Borrianalamardeque que m'ha passat aquest link:

Fotos inundació del 56. (de l'arxiu provincial)

Conseqüencies hidrològiques dels incendis.

2009-10-17T17:36:00.004+01:00

Deixant un poc de banda les recents inundacions, ahí va una comparació de l'escorrentia d'una petita conca Mediterrània abans i després d'un incendi. Com es pot observar el cabal máxim es multiplica per tres!!!

Font:

CONSECUENCIAS HIDROLÓGICAS DE
LOS INCENDIOS FORESTALES
Daniel Sempere1, Alvaro Urbano 1, Jacques Lavabre2 y Josep Dolz1
1Dep. de Ingeniería Hidráulica, Marítima y Ambiental. E.T.S.I.C.C. y P.
Universitat Politècnica de Catalunya. Gran Capitán D-1, 08034 Barcelona
2 CEMAGREF. Le Tholonet B.P. 31, F-13612 Aix-en-Provence, Francia

Link al article.

Barranc de Betxí

2009-10-13T10:44:00.004+01:00

El Barranc de Betxí, recull les aigües dels voltants de la muntanyeta de sant Antoni, amb una superfície de la conca de Capçalera d'uns 25 km2 repartits principalment entre els termes de Nules, Betxí i Artana i Podria portar cabals del nivell de 200 m3/s (per a fer-se una idea això son 6 o 7 trailers carregats d'aigua cada segon) que baixen entre el terme de Borriana i el de Nules, fins que a l'altura del camí Llombai, el llit desapareix i l'aigua s'escampa pel terme. És un dels Barrancs que alimenta superficialment la marjal Nules-Borriana,

Conca receptora del barranc de Betxí sobre imatge Landsat7

Fotos del barranc de Betxí (mapa)

Barranc de Betxí

Links a Protección Civil

2009-10-05T11:36:00.001+01:00

Com que he vist que el link on estan penjats els formularis per a sol.licitar ajudes ha tingut moltes visites, ahí va aquest link amb un pdf amb un poc més d'informació.

COBERTURA LEGAL DE LAS SUBVENCIONES ESTATALES ANTE SITUACIONES CATASTRÓFICAS

+info i tots els impresos.

ERIBorri v0.2 vs v 2.6

2009-10-04T17:14:00.003+01:00

ERIBorri v0.2 és un estudi bàsic i general que justifica la necessitat de realitzar estudis més detallats. ERIBorri v2.6 és un estudi de detall, centrat en riuades provocades pel riu Anna, tot i que en part, els resultats del model hidràulic s'assemblen a la realitat observada recentment.

Més inundacions.

2009-10-04T02:43:00.004+01:00

Degut a tot el revol montat aquestos dies, van apareixent més dades interessants sobre inundacions a Borriana, així he pogut afegir a la llista unes quantes noves referències que intentaré ampliar en el futur. La llista d'anys als quals he trobat referències es queda de moment en: 1580, 1581, 1795, 1801, 1829, 1883, 1884, 1900, 1922, i 1956.

Mapa de precipitacions CEAMET

2009-10-04T01:40:00.003+01:00

Fotos inundació

2009-10-04T00:58:00.002+01:00

+ fotos

Mapa de precipitació AEMET

2009-10-02T00:00:00.003+01:00

Mapa de distribució de la precipitació durant l'episodi del 27 al 29 de Setembre del 2009: de 150 a 200 mm

proteccioncivil.org

2009-10-01T16:22:00.003+01:00

Pàgina del MIR, Formularis per a sol.licitar ajudes i subvencions

Formularis sol.licitud ajudes.

2009-10-01T14:35:00.002+01:00

Tot i que no se si son oficials, al menys poden servir per a fer-se una idea del que caldrà per demanar ajuts.

Open publication - Free publishing - More solicitud

Text complet

La pluja comparable, els danys no

2009-09-30T10:01:00.007+01:00

El Pla (BIM) Octubre del 2000: 305 litres per metre quadrat. Similar (o menor) pluja, provoquen danys molt majors.

Com va el riu?

2009-09-29T19:41:00.004+01:00

Pel que es pot vore a Meteoclimatic.com, ha estat polvent cap a l'interior també, a Tales indica que s'han recollit 117 litres per metre quadrat, això pot fer que el riu Anna vaja prou ple.

http://www.meteoclimatic.com/mapinfo/ESPVA

Inundacions a la mar.

2009-09-29T19:03:00.003+01:00

Avuí ha seguit plovent, segons el CEAMET, a les 17:40 s'havien recollit a Borriana, 187.6 litres per metre quadrat. A les 9 del matí encara he pogut esmorzar tranquilament a "l'artic" i quan he eixit ja estava, qui podia, treient el cotxe a un lloc més segur. La resta no cal contar-la... a hores d'ara surt a tota la premsa local

Dades del CEAMET:

http://www.ceam.es/ceamet/observaciones/ceam/torres_ceam.html

De moment sembla que ha amainat un poc.. pel que es pot vore al radar meteorológic a http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/radar sembla que per el interior també ha plogut molt, tot i que les estacions d'Altura, Cirat i Pina no han registrat plujes importants.

Pluja del dia 28-09-2009

2009-09-29T18:56:00.004+01:00

Durant el dia 28 s'han recollit a Borriana 71.7 litres per metre quadrat, als que podem afegir uns 20 més que van caure ahir a última hora.

Al CEAMET he pogut seguir l'evolució de la tronada, aquesta pàgina dona dades de pluja recollida cada 10 minuts:

http://www.ceam.es/ceamet/observaciones/ceam/torres_ceam.html

Penjat a ISSUU

2009-04-17T12:03:00.002+01:00

Com que imprimir-lo em surt un poc car he decidit penjar el projecte que vaig presentar a Saragossa.. "tal qual" errors de maquetació inclosos...

La part més interessant es troba cap al final.. conclusions i mapes de risc.

Open publication - Free publishing

ERIBorri 3.x

2009-02-19T15:34:00.002+01:00

Comence a jugar amb una nova versió del model numéric que he estat fent servir fins ara.. es de suposar que serà mes real....

si el model anterior feia servir quadradets aquest els parteix per la meitat per a treballar amb triangles.

de moment la cosa es limita a 25000 triangles.. només per probar.

Dissenyant una tronada

2008-11-04T22:16:00.006+01:00

Evidentment, la distribució de la precipitació durant la tronada és molt important en el cas d'una conca petita com la del riu Anna, per això cal un hietograma "tipus" que represente la tronada típica de tardor. Amb l'ajuda de l'estadística de registres horaris de moltes tronades es pot deduïr un hietograma tipus. De moment no he trobat dades horàries, ni models empírics que s'ajusten a la conca del riu Anna, així que un altra opció es la de dissenyar una tronada. Amb les dades de precipitació total durant 24 hores, hi ha alguns métodes que permeten calcular la intensitat horària mitjana per a un temps determinat, amb aquestes dades es pot construïr un hietograma sintètic. En aquest cas he fet servir el métode de Témez i el de blocs alternats:

A la nostra zona el 50% de la precipitació diària pot caure en 1 hora.. com es pot vore al hietograma.

Per a comparar els efectes de la distribució temporal de la pluja, el hidrograma de baix representa el cabal derivat d'una pluja uniformement distribuïda durant l'episodi (blau) amb el del hietograma sintètic... El cabal punta és pràcticament el doble!

ERIBorri v 2.1

2008-10-24T07:55:00.005+01:00

Amb un model un poc més treballat, afegint carreteres i detallant un poc més el llit del riu he fet un altra simulació, amb un cabal màxim de 1250 m3/s.

encara he de corregir alguns detalls (crec que un tram d'alguna carretera m'ha quedat un poc massa elevat, he d'afegir la via del tren i el camí axiamo.. ah.. i els principals carrers.)

de totes formes, de moment ahí va això:

Foto aèria amb superposició de la malla representant el calat(profunditat)màxim. El verd representa menys calat i el blau fosc més

Sobre el Plànol del Concert Previ.

Mediterraneo 12/X/1956

2008-10-20T15:09:00.004+01:00

A la web de l'arxiu històric municipal de Castelló he pogut trobar el periòdic Mediterráneo d'aquell dia:

Del que no he pogut trobar res, és de l'Heraldo de Castellón del dia 18 de setembre de 1922, que se suposa parlava d'un altra inundació... He trobat alguna cosa referent al 18 d'Octubre, però a l'Heraldo no parla d'inundació.. només de que el riu anava ple.

InunBorri v 2.1

2008-10-19T19:40:00.009+01:00

De moment ja tinc un model hidrològic digital

Encara em falta modificar algunes coses i afegir algunes dades, pero l'hidrograma del tram final del riu Anna seria aquest:

El model calcula mitjançant el métode del SCS un cabal màxim d'uns 1500 metres cúbics per segon, que arriba a les 18 hores de l'inici de la pluja.

Tronada de diseny introduida en un sol pluviometre, precipitació màxima segons MOPU. (300 mm) Hietograma sintètic de blocs alternats, fent servir la fórmula de Témez.

Terreny de la conca receptora classificat en tres ussos: Urbà, conreu i forestal. (any 2003 aproximadament), model digital del terreny construït fent servir cartografia 1:10000.

Processat fent servir HEC-GeoHMS i HEC-HMS

Dels diferents hidrogrames generats destaca aquesta composició:

un poc més amunt del pont de la RENFE es junten dos barrancs, la gràfica representa els dos cabals que es junten i el cabal resultant. La línia verda representa el cabal recollit a la banda nord de la conca (Onda, Vila-Real...) zones més planes per on l'aigua corre menys. La línia roja representa el cabal recollit provinent de la banda sud de la conca, la serra d'Espadà, amb molt més desnivell, per on l'aigua corre més. La línia blava representa el cabal total.

Si a la banda nord, ploguera unes tres hores abans que en la banda sud, el cabal resultant seria uns 100 m3/s major.

Quanta aigua va caure...

2008-09-18T21:49:00.014+01:00

...Per a provocar la riuada de 1956?

Doncs jo havia calculat que caldrien uns 300mm (o litres per metre quadrat), però com sempre la realitat supera la ficció.

"El clima en la provincia de castellón" (Quereda, J. 1956) és un llibre que es pot trobar a la biblioteca de la UJI. A la pàgina 67 s'indica la precipitació màxima en 24 hores a diversos observatoris. Casualment la màxima registrada a l'embassament d'Onda és del dia 11-10-1956, amb un total de 230mm, a més, el mateix dia coincideixen els següents màxims:

L'Alcora: 132 mm
Almassora: 162.3 mm
Betxí: 241 mm
Nules: 270.5 mm
Sant Mateu: 158.5 mm (val, sant mateu queda un poc fora de l'àmbit d'influència de la conca de l'Anna)
Vila-Real: 147 mm
A més, el periòdic Mediterraneo d'aleshores diu que a castelló van caure 91 mm.

D'aquestes dades podem concluïr que aquell dia va caure una ben grossa a una extensa zona i que de moment els meus càlculs segueixen sent massa optimistes, ja que 230mm van provocar la riuada per a la que jo havia estimat que en caldrien 300.

Fotos del 56

2008-09-18T21:49:00.013+01:00

Algunes fotos de la riuada del 56. que van apareixer al llibret de la falla Xixarro.

Més imatges

Molaria que si algú sap d'on son algunes fotos (llevat de les que son evidents, clar) m'ho diguera, ja que em vindria molt be, al poder senyalar l'alçada a la que va arribar l'aigua a diferents punts del poble.... i de pas si algú sap d'algun lloc on estiga encara senyalat el nivell de l'aigua que m'ho diga també.

Simulació experimental v 1.2

2008-05-16T12:00:00.022+01:00

Tercera simulació amb guad2d, el terreny es representa amb una malla de 10x10m amb 1123x1357 cel·les, l'arxiu generat era aproximadament de 2GB i ha tardat unes horetes en calcular-se.

Encara falten molts detalls, especialment pel que fa al llit del riu, el mur (que en aquest model no està incorporat, permitint inundacions a la ronda Poeta Calzada) i la mar.

PD: no he pogut superposar la foto aèria, el nucli de Borriana es troba mes o menys al centre de la imatge. A la vora esquerra del riu la N-340 i a la dreta es pot distingir la platja de l'arenal.

Cabal máxim: 1150 m3/s
Volum total d'aigua: 50000 m3
Durada de la tronada: 12h
Precipitació total: 310mm
Temps de concentració: 10h
Temps de simulació: 15h

2008-05-15T19:29:00.003+01:00

El color blau indica profunditat i el groc-roig velocitat de la corrent.

prova 0

2008-05-14T20:20:00.004+01:00

Només és una petita prova, no m'he passat amb la quantitat d'aigua però si que he forçat el desbordament massa pronte, a més falten les cases, les carreteres, els murs del riu, etc...

Simbologia: el blau clar indica les zones mullades, els colors groc i taronja indiquen velocitats de la corrent entre 1 i 2 metres per segon.

El Cost d'una inundació

2008-04-30T17:09:00.004+01:00

www.floodsmart.gov

Buscant alguna metodologia per tal d'avaluar el cost econòmic d'una inundació m'he trobat aquesta web. Està clar que no es pot extrapolar el que ens costaria a nosaltres, pero pot servir per a fer-se una idea.

per cert: 1 inch = 2.54 cm; 10 inch = 1 pam; 16 inch = 40 cm (+ o -)

Off topic 2: sobre la sequera

2008-04-27T20:59:00.003+01:00

ENTREVISTA: (El País):Los problemas de la sequía JUAN JOSÉ MORAGUES Presidente de la Confederación del Júcar

Como valenciano, no me gusta meterme con mi presidente, pero Camps no está legitimado para hablar de agua. Una persona que está permitiendo que los alicantinos beban de una desaladora de Murcia y está paralizando en Alicante otra que ha hecho el Gobierno de España, ese no es el presidente de todos los valencianos. Una persona que permite que un miembro de su gobierno califique a las desaladoras de nucleares del mar cuando él mismo ha bebido de la de Alicante; que permite que un cargo de su partido diga que producen problemas testiculares cuando el turismo de Baleares bebe agua desalada... Un presidente que permite eso está totalmente descalificado para hablar de agua.

OFF topic: Qualitat de l'aigua

2008-04-22T11:24:00.004+01:00

Sense que tinga que vore molt amb el tema de les inundacions, pero ja que ultimament estic cada vegada més mullat en el tema de les aigües, he trobat un article al Levante d'avuí (22 d'abril del 2008), un poc inquietant...

La CHJ detecta sustancias tóxicas en pozos de abastecimiento de once localidades

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha procedido al cierre de diversos pozos de abastecimiento en los que se han detectado incumplimientos de la legislación en materia de agua potable por la presencia de diversas sustancias tóxicas entre las que se encuentra el mercurio, el bromacilo, el cromo hexavalente, selenio y tetracloretileno.
(...)
El Boletín Oficial del Estado publicaba ayer el anuncio para la licitación del contrato de asistencia técnica para el "Estudio, diagnóstico y propuesta de descontaminación en las masas de agua subterráneas afectadas por la contaminación en los términos municipales de Sagunt, Castelló, Betxí, Vall d' Uixó, Nules, Foios, Relleu e Ibi".
Sin embargo, y según el pliego de condiciones técnicas que aparece en la página web del ministerio, "durante el periodo comprendido entre los años 2004 -2007 se detectaron incumplimientos para una serie de parámetros analizados en pozos de abastecimiento ubicados en" Puçol, Borriol y Onda, además de los ya citados en el anuncio de licitación

El fet es que tant Onda com Betxí es troben aigües amunt de Borriana, i la contaminació detectada en aquestos es podria extendre a Borriana.

La factura del 56

2008-04-20T23:52:00.003+01:00

Danys Materials: Pessetes
16 Cases totalment ruïnoses: 200000
11 Cases parcialment ruïnoses: 32000
Mobiliari, animals i objectes personals:
Al casc urbà:400280
Al Grau: 388000
Establiments industrials: 6216518 (només els coberts per assegurança)
Camps de Conreu:
Sistemes de Rec: 72369
Collites: 62500
Animals i eines agrícoles: 50000
Alqueries enderrocades: 28000
Murs i tancaments: 225000
Anivellació: 134000
Neteja de finques: 33650
Reparació de camins: 43000
Total: 7885317

A més de 65 cases desallotjades al casc urbà de Borriana i 126 al Grau i 19 famílies amb un total de 30 persones desallotjades.

Els danys causats avuí en dia serien majors, per una banda serien menors els danys agrícoles, pero hi haurien més danys a vehicles i a les llars, degut a la major presència d'aparells elèctrics.

Informe Oficial del 11-O

2008-04-18T10:13:00.008+01:00

ReproduÏt Sense permís de la revista de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, nº6, Novembre de 1956

BURIS-ANA nº6

"En la madrugada del dia 11 del mes corriente,
y a causa de las torrenciales lluvias caídas durante
los dos dias anteriores a dicha fecha, desbordóse
el cauce del rio «Anna», vulgarmente llamado Seco,
invadiendo las aguas los campos y la mayor parte
del casco urbano de la población y del caserio del
Grao, debiendo ser desalojadas las viviendas en las
zonas de más bajo nivel.
La avenida empezó alrededor de las cinco de la
madrugada del citado día, subiendo rápidamente el
nivel de las aguas , que llegaron a alcanzar, en algunos
puntos, una altura superior a los dos metros,
Inmediatamente comenzaron los trabajos de salvamento
y desalojo de las nume rosascasas invadidas,
trabajos que se realizaron . en su mayor parte, sin
luz eléctrica. Debido a la cooperación decidida de
la Guardia Civil, a la serenidad de los vecinos y
a los trabajos de la Brigada de Bomberos del Ayuntamiento,
no se han tenido que lamentar desgracias
personales, excepción hecha de un Guardia Civil
herido de consideración en una pierna. y de un
marinero, vecino del Grao, herido más levemente...»

Factura total: 7.885.317 Pessetes de les de 1956, clar.... per a fer-nos una idea les 16 cases enderrocades es van valorar en 200.000 pessetes.

Precipitacions a Zucaina

2008-04-13T23:47:00.006+01:00

El llibre "Máximas lluvias diarias en la españa peninsular", del ministeri de fomento és una guia que s'utilitza per al diseny de drenatges en obra pública, també s'ha utilitzat a la majoria estudis d'inundabilitat a les nostres comarques,Jo mateix l'he fet servir per a estimar el cabal màxim que caldria esperar al riu Anna.

Segons es pot deduïr d'aquest llibre, la pluja màxima que cal esperar en un dia en cinc-cents anys en aquesta àrea és d'uns 300 mm.

En canvi, a les dades de Zucaina podem trobar:

N día mes año valor
1 19 11 1945 325,0 mm
2 16 10 1922 318,9 mm
3 7 6 1925 193,8 mm

La pluja máxima en un dia ha superat els 300 mm dos cops al segle XX.

Aigua Potable

2008-04-06T09:45:00.009+01:00

View Larger Map

Si el riu es desborda a l'alçada del pont de la RENFE, com és d'esperar, un dels primers punts afectats serà la planta potabilitzadora i el dipòsit que abasteixen Borriana. Podria una inundació afectar a l'abastiment d'aigua potable de Borriana?

Objectes arrossegats per l'aigua podrien danyar la instal·lació. El sistema elèctric podria fallar. Aigua contaminada podria penetrar en pous o en el sistema...

Per cert... el dipòsit està buit?

El cicle de l'aigua

2008-03-15T14:16:00.002+01:00

Ens pot semblar evident, però els grecs es pensaven que l'aigua s'infiltrava per sota de la mar i pujava a través de les muntanyes per a surtir als neixements dels rius...

L'aigua de pluja que cau sobre la terra es interceptada en part per la vegetació, una fracció d'aquesta aigua cau directament al terra, una vegada al terra es pot escorrer cap abaix per la superfície o a través del sòl, o infiltrar-se més cap abaix i recarregar els aqüifers subterranis (que després poden tornar a surtir a la superfície en fonts, naixements, etc...) Tart o d'hora l'aigua arriba a la mar, on es torna a evaporar a l'atmosfera, on es junta amb l'aigua que s'evapora de terra, com la que ha quedat retinguda pels llacs o per arbres o la transpiració d'aquestos)

PIRH

2008-03-05T12:59:00.005+01:00

Ara mateix i fins al mes de Juny estic un poc liat amb el PIRH (Postgrado en Ingenieria de los Recursos Hidricos) a la Universidad de Zaragoza.

El meu treball de final de curs serà un estudi de riscos d'inundació a Borriana... Així puc contar amb la inestimable direcció o tutoria d'alguns experts en el tema.

Superfície

2008-02-05T18:58:00.000+01:00

Com és lògic la superfície que drena el riu Anna ha variat poc el seu tamany durant la història, si bé quan es va construir l'embassament de Benitandús algú podria dir que la superfície drenada és realment menor, 220 kilòmetres quadrats en lloc dels 240 esmentats, de totes formes crec que es pot menysprear esta reducció, donat el fet de que l'embassament és molt petit i rebosaria rápidament, no obstant això l'inclouré al model digital en el que estic treballant.

Tampoc ha variat d'una forma apreciable el recorregut ni el pendent.

Pel que fa a la vegetació i a la impermeabilitat del terreny si que podem pensar en canvis importants:

-L'efecte de la urbanització, especialment important a Onda, Vila-Real, Betxí i Borriana, en augmentar la suerfície urbanitzada, augmenta directament l'escorrentia superficial.

- L'efecte de la deforestació, principalment pels incendis patits durant la història, que també augmenta l'escorrentia.

- La introducció de nous cultius, com els citrics, a àrees que abans no eren conreades, fet que també afavoreix l'escorrentia.

Pel que fa a la evolució geogràfica de la conca, podem pensar que una pluja similar a la que va provocar la inundació del 1956, faria que arribara més cabal a Borriana...

precipitació, superfície i temps.

2008-01-09T08:57:00.000+01:00

Per saber quanta aigua pot recollir la conca del nostre riu ens caldrà conéixer d'una banda les característiques de la conca: Superfície (lògicament una conca més gran podra recollir més aigua), permeabilitat (per saber quina part de la pluja s'escorrerà cap abaix i quina part s'infiltrarà al sòl), la vegetació (molt important ja que intercepta gran part de la pluja i redueix la velocitat de l'aigua), l'evapotranspiració (part de l'aigua que s'evapora directament o através de les plantes) el recorregut que ha de fer l'aigua, i el seu pendent (dels quals dependrà la velocitat de l'aigua).

Segons el recorregut i el pendent, podem calcular el temps que li costará a una gota d'aigua baixar des del punt més allunyat o més alt de la conca. Aquest temps s'anomena Temps de concentració (tc), en aquest moment el riu recull tant l'aigua que esta caent a la vora de la desembocadura, com la que ha caigut a la resta de la conca.

I quina quantitat de pluja recollida pel riu a passarà per la seva desembocadura? doncs tota la pluja neta caiguda a la conca durant l'esmentat temps de concentració, entenent per pluja neta, la que efectivament produeix escorrentiu superficial (és a dir, la pluja després de restar-li l'aigua infiltrada al sòl i la interceptada per la vegetació)

La Conca del Riu Anna

2007-12-26T10:25:00.000+01:00

El cabal que finalment acabarà portant el riu depén de quanta aigua pot caure durant una tronada damunt de la conca, quanta d'aquesta aigua acabarà escorrent-se (o be, quanta aigua retindra el terreny) i quant de temps tardarà en concentrar-se tota l'aigua de plutja.

Algunes dades sobre la conca del nostre riu, és a dir, sobre les terres que recullen l'aigua que finalment baixarà fins al clot.

Com es pot observar, al nostre riu van a parar totes les aigües recollides a la vessant septentrional de l'extrem més oriental de la serra d'espadà, termes municipals d'Ain, Artana, Eslida, Alcudia de Veo, Sueras, Tales, Onda, Betxí, Vila-Real, i en menor mesura, Fanzara, Les Alqueries i Borriana.

En total son uns 240 kilòmetres quadrats, és a dir 240 000 000 m2, el llit principal del riu recorre uns 42 km, cobrint un desnivell de gairebé 1000m... i ara una pregunteta.. quanta aigua pot recollir tota esta superfície i en quant de temps?

ací he afegit la conca sobre el google maps.

i ací, per al google earth

De perfil (II)

2007-09-14T13:49:00.001+01:00

Els rius, en desbordar-se, deixen a la vora del llit principal tots els materials que arrosseguen, així formen uns dics laterals que estan més elevats que la resta de la planicie... quan ve una riuada i el riu trenca els seus propis dics, l'aigua ha de buscar un altre camí per la planicie, ja que no pot tornar al llit original.

De perfil (I)

2007-06-10T22:41:00.000+01:00

Perfil longitudinal del riu Anna, des del seu naixement al terme d'Alcudia de Veo, fins al clot, es correspon al típic perfil de qualsevol riu, semblant a la curva coneguda com hipérbola.

Més inundacións

2007-05-24T08:05:00.000+01:00

Arrejuntant un poc les dades històriques que he anat trobant...

Segle XVI:1580 i 1581, Segons Beltran Manrique ("El Mijares, narración histórica", 1944, ed. Almazora)
Segle XVIII: Ja havia posat la referència a Cavanilles
Segle XIX: Pasqual Madoz, fa referència, al 1829 a un altra inundació.
Segle XX: 1922, (Heraldo de Castellón, del 18 de Setembre); De la de 1956, ja havia posat alguna coseta, a més, el periòdic "Mediterráneo" el 12 d'Octubre de 1956, parla de 14 cases enfonsades i 70 evacuades, calats d'aigua de fins a 2m

Pel que sembla, falta una al segle XVII.... de moment el periode de retorn, és de menys de 100 anys... a seguir cercant!!!

Cavanilles

2007-05-21T21:37:00.000+01:00

Al 1795...

Cavanilles fa referència a una elevació artificial del llit del riu a La Bota com la causant de freqüents inundacions i fa especial menció al raval de València...

Pendent

2007-05-12T14:31:00.000+01:00

A més de la secció transversal del llit del riu hi ha un altra variable de la que depèn el cabal d'aigua que aquest pot transportar, la velocitat linial de l'aigua. I de què depèn aquesta velocitat? Doncs bàsicament de l pendent del llit i del material del que està fet.

El Perfil teòric i ideal del llit d'un riu és el que matemàticament es coneix com una hipèrbola, de forma que el seu pendent és molt elevat al curs alt del riu i es va fent cada vegada més pla, fins arribar a la desembocadura. En el cas del riu Anna, trobem que el pendent per baixar els seus darrers 10 metres, (des de la via del tren fins al Clot) és d'un 0.28% (és a dir, per cada 100 metres de recorregut el riu baixa només 28 centímetres) el pendent mitjà del tram immediatament superior (dels 20 als 10 metres) és del 0.50% (gairebé el doble).

Podria aquesta diferència de pendent ser la causant de les inundacions patides per Borriana i no les estructures humanes? Per fer-nos a una idea del que representa aquesta reducció de pendent cal dir que per a un canal amb la mateixa secció, la capacitat es voria reduïda al 75% del original.

2007-05-11T11:59:00.000+01:00

Vista del pont de RENFE sobre el riu Anna

En aquest punt el riu fa una cosa rara... una doble curva i es fa molt estret. Diuen que aquest va ser el lloc per on va començar a desbordar-se el riu allà pel 1956 (també es va canviar el pont per a que no tornara a passar). Cavanilles al 1795 fa referència a l'elevació que hi havia a la Bota (prop del pont de la RENFE) com a la causa d'un altra nundació.
Però si fem una ullada al mapa geològic, al full 641 (el de Borriana) podem observar com el ventall al·luvial del riu Anna (amb ratllat roig, ve a representar els materials aportats pel riu a la seva desembocadura)comença mes o menys en aquesta zona... podria ser que le estructures humanes no hagen estat la causa de les inundacions que ha viscut Borriana... caldrà investigar-ho...

L'amplada del riu Anna

2007-05-09T08:48:00.000+01:00

Si peguem una volteta pel nostre riu, podem observar com varien la seva amplada i la seva profunditat. Al voltant de l'Autopista AP-7, podem observar com el llit del riu es fa ample, arribant a més de 170m en algun punt, amb una profunditat d'uns 2 metres (a ull, no he mesurat aquesta) resulta que la secció transversal del riu és d'uns 300 metres quadrats com a mínim.

Baixant un poc cap a Borriana de seguida trobem un punt on el riu es fa més estret (fins arribar a uns 35 metres) i mes profund, (arribant a uns 4 o 5 metres, aquesta dada és de la cartografia del ICV a escala 1:10000). La secció transversal es d'almenys 150 metres quadrats.

Si seguim baixant trobem alguns punts on el riu es fa més estret, especialment als voltants del pont de la via del tren i a la Bota. Quan el riu ja arriba a Borriana es troba amb els dics que tots coneixem, amb una amplada de 34 metres i una alçada de 4, resulta una secció de 136 metres quadrats. Poc a poc el llit (canalitzat) es va fent més ample fins arribar al pont de la Mota, on fa 42 metres d'amplada. Cadascun dels ulls del pont de la Mota fa 5 per 3 metres, és a dir 15 metres quadrats, com que n'hi han 7 ulls tenim que la secció total és de 105 metres quadrats!!! (be, si tenim en comte una canalització que passa pel pont, la secció es redueix a 88 metres quadrats). En arribar al pont del carrer major l'amplada del llit sobrepassa els 50 metres.
I què podem concloure, sense saber res d'hidràulica de canals oberts? Doncs que hi ha alguns punts crítics del llit del riu, on la capacitat de desguàs es redueix entre un 30 i un 50% (Pel que diu el text legislatiu del PATRICOVA, caldria considerar com inundable, un ventall d'uns 7000 metres de radi a partir d'aquestos punts. (Aigües avall, of course!)

Quan el riu es desborde, ho farà abans d'arribar a Borriana.

El Clot, el final d'una història

2007-05-08T11:18:00.000+01:00

M'agrada comprovar que hi ha certa estima ciutadana cap al nostre paratge natural mes representatiu: el Clot o l'Estany de la vila... El que em sembla una llàstima es que el gran públic no se n'adona de que El Clot, no és mes que la desembocadura del riu Anna, i si be, a tots ens semblaria una barbaritat abocar les nostres runes i fems al Clot, si que trobem, massa sovint abocaments de tots tipus al llit del riu Anna... Es que no se n'adonen de que tot el que tiren al riu, aquest ho transportarà, tart o d'hora, fins al Clot.

fent un passejet pel riu Sec, al seu pas pel nostre terme, podem trobar tot tipus d'abocaments, que van des de les runes de construcció (inerts) fins a residus molt mes contaminats, com són llaunes d'oli, pintures, envasos d'herbicides.. fins i tot una motxila de pulveritzar!!!

Per un Clot viu, un riu net.

Jardines seran.

2007-05-07T16:51:00.000+01:00

Després de pegar-li una ullada a l'estudi d'inundabilitat del "Jardines de la Malvarrosa", fet per IDOM al gener del 2006, me n'adone de que aquesta zona acabarà sent el que el seu nom diu: JARDINES.

Aquestos de IDOM, (emprant uns calculs molt senzills que fins i tot jo puc fer) calculen un cabal d'inundació per al riu Anna de 1284 metres cúbics per segon (jo havia estat més optimista i n'havia calculat uns 1000).... això vol dir (bé, ho diu l'acord 28/2003 pel que s'aprova el PATRICOVA) que per a poder urbanitzar aquesta zona cal fer un dic (mur) de protecció a la banda dreta del riu Anna... però com el propi estudi reconeix, fer un dic de protecció a aquesta banda augmentaria el risc d'inundacions a la banda esquerra (actualment hi han les terrasses, i està programat San Gregori, del que ja parlaré algun dia). Si fem un dic a la banda esquerra, tindrem que pot augmentar massa el nivell d'aigua entre aquestos murs, afectant al clot, posant en perill les edificacions que es trobaren entre els dos murs, i possiblement augmentant els riscos d'inundació aigües amunt.

ho sento molt pels que han invertit pasta en eixos terrenys, però em sembla que algun empresari i/o polític vos a pres el pel!!!

Congrés de Geologia i ordenació territorial...

2007-05-07T16:22:00.000+01:00

Ahir vaig tornar del "congres internacional de geologia, patrimoni i ordenació territorial" on vaig poder conversar amb alguns experts de diferents païssos. al exposar-los quin era el desenvolupament urbanístic planejat a Borriana: a zones considerades inundables, i tan a vora mar, a llocs on l'aigua subterrània es troba a dos pams de terra... Es permeten fins i tot fer subterranis. Les variacions al nivell freàtic (nivell de l'aigua subterrània) poden provocar inestabilitat, esquerdes, subsidència (enfonsament del terreny) degut a la diferent espenta que pot exercir l'aigua sobre un subterrani estanc o impèrmeabilitzat.

2007-05-03T11:28:00.000+01:00

Ahir, 2/5/2007, vaig anar a l'ajuntament, havia quedat amb el regidor d'urbanisme, per tal de vore el "Pla d'Acció Municipal davant el risc d'inundacions". Així vaig poder comprovar que l'anomenat pla, no existeix, i que el propi regidor desconeix l'obligatorietat de tindre aquest Pla redactat i actualitzat.
Així que, amb la idea de completar jo mateix un estudi de riscos d'inundació a Borriana, he decidit crear aquest blog, per tal de difondre al màxim tota la informació de la que dispose i aconseguir més fonts d'informació.

Borriana, les quatre del matí, un dia qualsevol d'octubre, fa entre 5 i 10 hores que ha parat de ploure, el centre de coordinació d'emergèncie va declarar fa 24 hores la preemergència per pluges intenses, a Betxí s'han recollit 360 mm en 24 hores. un cabal d'un milió de litres per segon avança pel riu Anna, el qual no pot transportar tanta aigua.

Un veí que viu a vora riu ha telefonat a l'ajuntament dient que l'aigua està passant per damunt del pont de la Mota. en apenes 10 segons l'aigua està entrant en gran quantitat als baixos de la ronda Poeta Calzada, als voltants del pont de la Mota. Mentre llegieu aquestes línies ja hi han inundacions de baixos als voltants del pont del carrer major. entre un i dos minuts mes tart, l'aigua està inundan el soterrani de l'ajuntament, l'aigua arriba a llocs com el camí d'Onda, i el pla. En menys de 10 minuts la zona mes baixa situada entre el riu i el carrer de sant Blai es troben totalment inundades, amb una alçada d'aigua que pot posar en perill la vida de les persones. En 30 minuts, més de la meitat de Borriana està inundada amb dos pams d'aigua, gran part de la població no té llum ni telèfon. Molts cotxes no podran arrancar, i al dia següent no funcionaran la majoria de comerços.. per sort per a tots el pont de la mota va cedir, lliurant-nos d'una inundació més greu.

és només una ficció, basada en fets reals que s'han repetit una volta cada segle durant els ultims 300 anys... Pesimista? Alarmista? pel que he anat llegint, calculant i investigant durant els últims anys, la hipòtesi és mes be OPTIMISTA.